Josep Arasa i Ferrer

La paraula estraperlo, molt coneguda durant la postguerra espanyola per referir-se al comerç il·legal (mercat negre) d’articles subjectes a racionament, te els seus orígens en un escàndol polític i econòmic produït durant la Segona República Espanyola (1931-1939).

Les eleccions de desembre de 1933 les va guanyar la Ceda (Confederacion Española de Derechas Autónomas), i va suposar una amenaça per la pervivència de la República. L’any 1935 ocupava la cartera d’hisenda Joaquín Chapaprieta, un tecnòcrata que centraria el seu treball en la contenció de de la despesa per reduir el dèficit i fer baixar la inflació. Amb aquesta filosofia deixaria els pensionistes gairebé sense res i als funcionaris insegurs mentre els casos de corrupció a les altes esferes es multiplicaven. L’augment de l’atur va portar als tràgics fets de 1934 a Astúries, que van acabar amb gairebé 2.000 obrers morts a mans dels regulars i els legionaris comandats pels generals Godet i Franco.

El juny de 1934 polítics vinculats al Partit Radical, a canvi d’una part del negoci, havien permès reobrir el Casino Gran Kursaal de Sant Sebastià.

Cap a finals de 1935 es faria públic un cas de corrupció que faria trontollar el govern de la República. Perquè s’autoritzés la instal·lació al Casino de Sant Sebastià d’un joc de ruleta elèctrica de marca “Stra-Perlo”,- acrònim dels noms dels jueus holandesos Strauss i Perel i Lowann que promovien el negoci- es van subornar alts càrrecs del Govern. Entre els subornats hi havia el ministre de Governació, Rafael Salazar Alonso, de la CEDA i Aurelio Lerroux, nebot d’Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, en aquelles dates en coalició amb la CEDA. Els suborns per introduir l’Stra-perlo van ser sobres de diners i rellotges d’or.

L’Stra-perlo es practicava amb una màquina que semblava una ruleta de tretze números. Strauss afirmava, davant el Ministerio de Gobernación, que un jugador capaç de dominar el càlcul, podia guanyar. El que era inqüestionable és que el moviment elèctric de la bola ocultava un mecanisme de rellotgeria que permetia al banquer regular els guanys.

El joc fou prohibit per la policia després de demostrar-se que era fraudulent, la qual cosa no va impedir que funcionés també a l’Hotel Formentor (Mallorca), on posteriorment també fou clausurat.

La revelació del cas de corrupció va tenir lloc com a conseqüència de la denúncia formulada pel mateix Daniel Strauss davant el president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, ja que Lerroux es negà a pagar la indemnització que Strauss li exigia per la prohibició del joc. L’escàndol va suposar l’enfonsament del Partit Radical, quedant el centre polític sense representació i potenciant els extremistes d’esquerra i de dreta.  El 20 de setembre de 1935 va caure el govern Lerroux i es va formar un de nou liderat pel conservador Chapaprieta. Les eleccions del 16 de febrer de 1936 serien guanyades pel Front Popular.

A partir d’aquest escàndol, la paraula estraperlo ha quedat com a sinònim de martingala, intriga o negoci fraudulent.

Publicat a El 3 de vuit de 24 de desembre de 2015