ELS MIQUELETS DE SANT RAIMON 2/2

Els Miquelets sobrevisqueren a la Guerra dels Segadors i es popularitzaren a Catalunya entre els segles XVII-XIX. Durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) es van tornar a formar companyies de Miquelets per afrontar la defensa de la frontera catalana en la guerra contra els soldats del rei de França.

Durant la Guerra de Successió a la Monarquia Hispànica (1701-1715), després de la mort del darrer sobirà dels Àustries hispànics, Catalunya es dividí en dos bàndols aferrissadament oposats: el de l’arxiduc Carles d’Àustria, (Carles III d’Aragó o de Catalunya), i el del duc Felip d’Anjou, el pretendent francès.

Els defensors austriacistes eren qualificats pels filipistes com la gent de la terra perquè tenien contractats els paisans armats que defensaven per diners els seus interessos. L’Arxiduc Carles III d’Àustria va restaurar el cos armat aixecant diversos regiments de fusellers que el poble continuà anomenant Miquelets. Gràcies al seu coneixement del terreny, la seva mobilitat i una gran potència de foc, els Miquelets van esdevenir un malson pels invasors castellans i francesos.

Els Miquelets foren enquadrats inicialment en el Cos d’Infanteria de Milícies. L’any 1711 s’enquadraren en el Regiment de Fusellers de Muntanya “Esquadra Nova de Vic”, i posteriorment (9 de juliol de 1713) foren denominats “Regiments de Fusellers de Muntanya Sant Raimon de Penyafort” dins l’estructura de l’Exèrcit de Catalunya. Segons el Reial Decret dictat a Barcelona per Carles III, als cossos de Fusellers de Muntanya no se’ls assignà cap bandera. Tampoc se’ls donà tambor, sinó que continuaren usant el cargol marí per a la transmissió d’ordres a llarga distància, més adient per a la guerra a les muntanyes.

Entre molts fets d’armes importants en els quals van participar cal assenyalar la gesta de trencar el cordo militar que assetjava Barcelona, el 6 d’octubre de 1713, entrant a la ciutat. El desembre d’aquell mateix any realitzaren diferents operacions de càstig i intervenció ràpida des de l’interior de Barcelona. Aquell mateix mes realitzaren operacions de “cors” (pirateria) contra les embarcacions de subministrament borbònic. Entre els mesos de febrer i setembre de 1714 atacaren les tropes castellanes, aprovisionaren  Barcelona, reclutaren nous voluntaris i protegiren les viles revoltades contra les tropes del rei Borbó.

Els Fusellers de Muntanya Sant Raimon de Penyafort eren liderats per un capitost amb forta personalitat. Famosos caps d’aquestes unitats foren el Coronel Ermengol Amill, el Coronel Manuel Moliner i Rau, el Coronel Joan Vilar i Ferrer (el dimoni d’Olot), el Coronel Joan Falcó, el Coronel Francesc Macià i Ambert (En Bac de Roda), el Coronel Blas Ferrer o el Coronel Pere Joan Barceló i Anguera (el Carrasquet).

La victòria final de Felip V l’any 1714 determinà, lògicament, l’abolició dels miquelets, i entre els dies 11 i 18 de setembre de 1714 fou dissolt el Regiment de Fusellers “Sant Raimon de Penyafort”. En acabar la Guerra les seves accions esdevingueren una barreja de Guerra de guerrilles i bandolerisme que va ser combatut amb la creació de les Esquadres de Vilatans, sent una de les primeres les creades a Valls l’any 1719 com a cos particularment eficaç sota el comandament de Pere Anton Veciana.

Publicat a El 3 de vuit el 25-09-2015

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *