Josep Arasa i Ferrer

A mitjans del segle XIX a les Gunyoles, prop de la torre funerària d’època romana, hi vivia en Salvador “el Palmisser”, un pagès molt treballador que compaginava la seva feina blanquejant amb sofre les fulles de la “palma” de margalló i fent-ne cabassos, sàrries, senalles, estores, escombres,….

Un bon dia, cansat de treballar la terra de muntanya , va decidir anar a viure al pla, a poc més d’un quilòmetre del poble de les Gunyoles. Va comprar un tros de terra a tocar el camí d’Olesa, cruïlla amb el camí ral de Barcelona, on pensava fer-se una caseta.

Amics i coneguts estaven sorpresos davant aquesta desconcertant i inesperada decisió, però en Salvador no es cansava de dir-los que li sabia greu deixar-los, però que ho feia per millorar de vida, de situació  econòmica, i per tenir més possibilitats de vendre els seus productes. Cap gunyolenc va aconseguir fer-lo canviar de idea, per més que ho van intentar, i sempre acabaven amb la mateixa canterella ”en Salvadotr està carregat de cabòries”. I així fou com en Salvador, sense proposar-s’ho, va acabar donant nom al poble nou que es va construir al voltant del seu terreny, un poble anomenat les Cabòries.

Avinyó Nou és un nucli de població del terme municipal d’Avinyonet del Penedès.  Fins a l’any 2007 el seu nom era les Cabòries, però aquell any els veïns del nucli van debatre sobre la necessitat de canviar-ne el nom, per tal que no tingués res a veure amb el mot general cabòria “‘preocupació, mania, pensament que ocupa molt de temps'”. Arran d’aquest debat va sorgir la nova la denominació Avinyó Nou.

Avinyó Nou ha esdevingut, des d’anys ençà, un indret de pas per la seva situació en un encreuament entre el camí ral, del segle XVIII, i la carretera d’Olesa de Bonesvalls a Begues. Aquest enclavament privilegiat l’ha convertit en el veïnat més important, en quant a nombre de població, del municipi d’Avinyonet, raó per la qual els diversos pobles que composen el municipi:  Sant Sebastià dels Gorgs, Les Gunyoles, Cantallops, Clariana, Collblanch, Mas Comtal, La Garrofa,  Cal Padrona, L’Arboçar de Dalt, l’Arboçar de Baix, L’Arboçar de les Roques, Cal Mitjans o Cal Merlines tenen la capital administrativa en aquest nucli.

No gaire llunys de les Cabòries existeix el jaciment protohistòric del turó de la Font de la Canya, un jaciment ibèric de la tribu dels cossetans que va ser ocupat des de finals del segle VII aC (625-600aC) fins al segle III aC, essent abandonat amb l’arribada dels exercits romans. En aquest jaciment s’han documentat un notable ventall de materials (ceràmics, metàl·lics, arqueobotànics, etc.) relacionats directament amb la pràctica de la vitivinicultura i el consum del vi. Va ser descobert casualment el 1997 i des de llavors ha estat objecte d’excavacions arqueològiques que han evidenciat el rol d’aquest assentament com a bressol de la vitivinicultura al Penedès. Els centenars de pinyols carbonitzats i mineralitzats recuperats a les excavacions arqueològiques representen el conjunt més important i més antic documentat, a dia d’avui, a Catalunya. El que els hi permet afirmar, urbi et orbi, que a Avinyonet tenen la vinya més antiga de tot el Penedès.

Publicat a El 3 de vuit del 10/07/15