EL CASTELL DE TOUS (1)

Deixa un comentari

Sant Martí de Tous o simplement Tous és un municipi de la comarca de l’Anoia a la vegueria del Penedès, al límit de la Conca de Barberà i a deu quilòmetres d’Igualada.

El nom del poble va ser Tous des de les primeres mencions del 960 fins al 1916, quan es va canviar perquè no coincidís amb el de Tous, a la Ribera Alta.

El Castell de Sant Martí de Tous és actualment un gran casal residencial fortificat, molt restaurat al voltant del qual va créixer el poble. El castell es troba al cim d’un turó, a 455 metres d’altitud, dominant a l’esquerra la riera de Tous. Tot i que ha estat reconstruït sense cap preocupació arqueològica i adaptat per a un nou servei més aviat residencial, es poden observar encara elements que permeten determinar les seves característiques de fortalesa. És més sembla que els fonaments de l’edifici actual en són els del primitiu.

Es tracta d’una construcció sòbria, de pedra i de morter,  bàsicament gòtica, amb moltes modificacions posteriors i una restauració moderna. Cal destacar les finestres coronelles (finestres altes i estretes, xapades per una o diverses columnes primes de pedra sobre les quals descansen arcs de mig punt), amb festejadors.

Les primeres notícies documentals, que s’insereixen dins el fenomen repoblador de la vall de l’Anoia, són del segle X. L’Any 880, Guifré el Pelós va conquerir el lloc de Tous i l’any 960, el comte de Barcelona i Osona Borrell II donà a la seu de Vic el castell de Tous.

Al llarg del segle XI, la propietat de Tous restava dins el domini superior de la seu de Vic. L’any 1020, el bisbe i abat Oliva visita Tous per a endegar definitivament el nou repoblament del territori i encomanà a Guillem de Mediona aquesta tasca. L’any 1032 el castell de Tous és confiat a uns castlans que adoptaran el cognom de Tous. Estaran sota el domini de l´església de Vic tot i que en generacions posteriors, Vic mantingué diversos plets amb els senyors ja que aquests volien exercir el poder absolut sobre els seus territoris.

La continuïtat dels Tous com a castlans és palesa fins el segle XV i hi ha diversos homenatges de fidelitat al bisbat de Vic. Amb tot, el predomini de la seu de Vic s’interrompé el 1318 en cedir el bisbe de Vic el castell de Tous i les terres al rei Jaume II. La supremacia dels Tous acabà a partir de 1410 quan els hereus del castlà Bernat de Tous, començaren a fer  anar el castell de mal borràs. El 1423 vengueren el castell als Perellós (Ponç de Perellós). L’any 1441 la propietat fou venuda als Saplana i l’any 1505, Isabel Saplana la donà al monestir badaloní de Sant Jeroni de la Murtra. Els frares jerònims n’ostentaren la jurisdicció total (civil, militar i econòmica) fins a les desamortitzacions, el 1835. L’any 1838 va ser incendiat i parcialment destruït pels carlins.

En compliment del decret de desamortització, el castell i les seves possessions (terra per 249 jornals de llaurar i dos molins fariners), van ser subhastats públicament i comprades per propietaris privats successivament. Els propietaris foren la família Rojas d’Igualada que el comprà l’any 1918, que en son els actuals propietaris.

Publicat a El 3 de vuit de 19-06-2015

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 21 de juny de 2015 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.