Josep Arasa i Ferrer

Festes Modernistes fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.

Santiago  Rusiñol i Prats va néixer a Barcelona el 25 de febrer de 1861 en una família de l’alta burgesia catalana, dedicada a la industria tèxtil. Orfe de molt petit, va rebre una fèrria formació al costat del seu avi, que anava encaminada a la continuïtat del negoci familiar. Però Rusiñol ben aviat descobriria la vocació artística i assistiria a classes de pintura d’amagat del seu avi. Decidit a trencar amb la imposició familiar, va marxar a París el 1888, i hi va residir llargues temporades per espai de set anys.

Quan Santiago Rusiñol comprà Can Faula i Can Sense de Sitges, convertí aquestes dues cases de pescadors en un lloc d’eclosió cultural del Modernisme. Així doncs el Cau Ferrat (nom que se li donà a conseqüència de les nombroses obres de forja que contenia i conté) es convertí en el lloc on Rusiñol guardava les seves col·leccions d’art, de les quals actualment queden quadres d’El Greco i de Picasso, així com del propi Rusiñol, Casas, etc. Tot i així, no només el convertí en un museu, sinó que també esdevingué el local on molts dels artistes modernistes es reunirien per a celebrar les anomenades Festes Modernistes.

Les Festes Modernistes naixeren en contrast amb els Jocs Florals, promoguts per la generació anterior, a les Festes no hi havia recompenses, s’incloïen  totes les arts i es feia èmfasi en els corrents estètics moderns. Cadascuna d’elles estava dedicada a reivindicar la renovació dels diferents llenguatges artístics.

La primera festa que va ser  l’agost de l’any 1892, estava dedicada a la pintura, i consistí en una exposició de belles arts a l’Ajuntament de Sitges. La segona va tenir lloc un any més tard i es va dedicar al teatre i la música simbolistes. La tercera (4 de novembre de 1894) ) s’inicià amb la solemne processo per Sitges fins al Cau Ferrat de dos quadres d’El Greco que Rusiñol havia adquirit a Paris, i es clogué amb un certamen literari, que publicà L’Avenç (1895).  La quarta, 1897, es dedicà  al teatre líric català estrenant-se l’òpera simbolista d’Enric Morera La fada, i la última festa, la cinquena, es va donar dos anys més tard, novament la van dedicar al teatre. La festa més important va ser la de 1893.

Rusiñol sempre feia un discurs a cadascuna de les festes per iniciar-les, i aquests discursos servien com a declaració dels principis modernistes. És conegut que Santiago Rusiñol i els seus amics intel·lectuals i artistes eren persones no només de caràcter obert sinó que criticaven l’ensopiment de la manera de viure burgesa i catòlica. Contràriament, les festes dels modernistes eren alliberadores i dionisíaques.

Les Festes Modernistes de Sitges van contribuir al procés de “recatalanització” de Catalunya.

Publicat a El 3 de vuit (30-11-12)