Josep Arasa i Ferrer

La Guerra Civil espanyola fou la primera guerra en què es bombardejà la població civil. Més enllà de la destrucció d’objectius militars –centres de concentració de tropes o de material de guerra, indústries, comunicacions–, l’objectiu dels bombardeigs franquistes fou sembrar el terror i la desmoralització a la rereguarda, entre una població que, impotent, assistia a la destrucció de béns i a la pèrdua de vides, forçant-la a viure en un neguit constant, a amagar-se en refugis sota terra o, en molts casos, fugint de les localitats i escampant-se per les muntanyes, sempre amb la finalitat d’allunyar-se dels llocs on el perill semblava més evident.

Catalunya fou un objectiu prioritari dels bombardejos, que resultaren especialment sagnants a ciutats com Lleida, Granollers o Figueres, a més de Barcelona. Els bombardejos van ocasionar més de 5.500 víctimes mortals, milers de ferits i incomptables danys materials. El primer bombardeig franquista sobre una població catalana es va produir el 30 d’octubre de 1936 a Roses, efectuat des del mar pel creuer de guerra Canárias.
El Penedès va patir més de 300 atacs aeris entre el maig de 1937 i el gener de 1939, que van causar 204 víctimes mortals, mig miler de ferits i nombroses destrosses materials. La presència d’aeròdroms -els Monjos, Pacs-Vilobí, Sabanell i Santa Oliva- va convertir el Penedès en objectiu destacat de les bombes franquistes. Les poblacions que més van patir els atacs de l’aviació van ser Sant Vicenç, El Vendrell, Calafell, els Monjos, Subirats, Vilafranca del Penedès, Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Vallcarca, i el Garraf.

Els atacs foren protagonitzats per l’Aviació Legionària italiana i per la Legió Còndor alemanya, instal·lades a Mallorca al servei de l’exercit anomenat “nacional” . Els italians utilitzaven bombarders trimotors S-81 Pipistreli  (Ratpenats) i Savoia S-79 Sparvieri (Esparvers), i els alemanys els hidroavions Heinkel He-59 Sabatetes.

L’estació de ferrocarril de Sant Vicenç de Calders (el ferrocarril i les fàbriques de municions eren els altres grans objectius dels bombardejos) va ser l’indret penedesenc que va patir més víctimes i danys materials. A l’estació de Sant Vicenç hi confluïen tres línies de tren i va patir 101 atacs aeris, metrallaments i bombardejos que causaren més de 200 ferits i la mort de 83 persones (moltes sense identificar).  Els dos atacs més greus foren el del 28 de març, amb 22 víctimes mortals, i el del 8 d’octubre de 1938 amb 40 morts ja que les bombes tocaren de ple dos trens de passatgers aturats a l’estació. Les úniques defenses de l’estació eren dues metralladores amagades entre les oliveres.

“Com volien que la gent esperés amb goig els feixistes, si ens avançaven l’obsequi de la mort? Maleïts, mil vegades maleïts!» Antònia Abelló, La sala llarga i altres escrits.

Publicat a El 3 de vuit (20-07-12)