Josep Arasa i Ferrer

Davant els estralls que estan afectant la moral social de Catalunya, tic poca confiança que la regeneració vingui impulsada per la classe política actual.

Ja fa anys que tot fa pudor, que aquest malestar es va traduint amb l’increment de l’abstenció i amb la denuncia pública de la situació pudenta dels petits municipis i de les grans administracions. Alguns politics han mirat cap a d’altres costats, d’altres han buscat justificacions, i cap a executat cap solució. Les corrupcions i les abstencions no són preocupants per ells. La corrupció els hi permet finançar els partits, i l’abstenció no molesta mentre es mantingui l’actual llei electoral i algú vagi a votar.

Obviant els orígens profunds de l’actual situació, el cert és que l’actual classe política ni ho vol arreglar, ni ho vol denunciar. Les amenaces de “parlar” d’en Roldan, es van liquidar amb pocs anys de presó i el no retorn de cap dels cabals furtats. El famós 3% d’en Maragall no va passar del foc d’encenalls. Aquets dies, en Jordi Pujol, ha parlat davant la premsa d’estirar la manta, però no ho fa davant la justícia, etc. (segueix)

Perquè els nostres politics no han complert el manament estatutari i han elaborat una nova llei electoral, amb llistes obertes, que permeti més transparència de gestió?

Perquè no han elaborat una nova llei de finançament de partits, tal i com tothom demana cada cop que hi ha algun incident, que fes més transparent la comptabilitat?

Perquè la llei de finançament municipal esta aturada en els llims?

Perquè a ningú interessa la regeneració i modernització de la justícia?

Perquè gairebé 70.000 regidors i batlles de tot l’Estat, incompleixen la llei que els obliga a fer públics els seus negocis i bens?.

El mes de maig de l’any 2007 el govern d’en Zapatero va aprovar la Llei Anticorrupció, que obliga a tots els batlles i regidors a fer públics tots els seus bens, propietats i el que paguen a hisenda (apartat 75.7 de la Llei del Sol) però no ho fan. Acullin-se a la llei del Sol de 1985 fan una declaració jurada que guarda el secretari de cada municipi.

L’any 2008 la ministra de l’Habitatge de l’època, Beatriz Corredor, ja va denunciar que els ajuntaments vulneraven sistemàticament la llei Anticorrupció.
Però els polítics han trobat la solució legal per tal de seguir sense fer-ho. La llei especifica que “las declaraciones anuales de bienes y actividades seran publicadas con caracter anual , en los terminos que fije el Estatuto Municipal”. Però l’Estatut Municipal no existeix a la majoria d’Ajuntaments, és un organisme previst a la reforma de la llei Reguladora de las Bases de Regimen Local que porta anys aturada al Congres, i tal com sembla ningú te interès en desencallar i posar en funcionament. Amb aquest argument a la ma, els politics eludeixen la seva responsabilitat i deixen de fer les declaracions publiques de bens.

Es constata que la llei anti-corrupció va ser, com tantes altres, una expressió demagògica de bones intencions i un motiu de promoció mediàtica del govern del PSOE, i de que el silenci de tots els partits els fa còmplices de la maniobra.

Que podem esperar d’uns politics gremials que amaguen les seves corrupteles i no fan legislativament rés per corregir-les?, possiblement si la justícia o la societat els remou, faran com a Itàlia, bellugar-ho tot per a no canviar rés.

…Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.

Ja ha sonat l’hora d’esventar la cendra,

o Pàtria de les tombes flamejants!

La meva confiança en els politics actuals per a la regeneració del país és escassa, però, he de reconèixer, que no en tinc gens amb els jutges espanyols i amb el sistema que representen. Fills del tribunal de Orden Publico del la dictadura. Personatges que tan serveixen per jutjar a terroristes islàmics, als moviments nacionals o a la corrupció econòmica, que ballen segons la musica política, segons una partitura de mandats i interessos promocionals del poder.

Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.