Josep Arasa i Ferrer

El meu poble esta entrant en un profund estat de depressió. Tot el meu poble? nooooo!!; tan sols les missaires. Del meu poble no han beatificat a ningú. Hi això que hi ha molts morts, que en vida van ser molt bones persones. En aquesta tongada, dels 498 mortals que han pujat de categoria, no ni havia cap del meu terrós. I la gent és queixa, i la Toneta protesta, a ella també li hagués agradat anar a Roma.

La veritat es que jo no hi entenc pas massa d?afers de intermediació, però recordo que a dalt de tot hi ha els àngels, que estan dividits en tres jerarquies i que cada jerarquia te tres cors, segons classificació admesa i respectada des de el segle VI. Que els arcàngels més nomenats són en Miquel, en Raphael en Gabriel, l?Uriel, en Haniel, en Raziel i l?Auriel. Però la Toneta no en vol cap d?àngel, ni d?arcàngel, es conforma amb un beat.

Un beat dels que perduren, no com tota aquesta colla de santets que avui són als llims i   demà no. Un beat que algun dia, amb paciència i oracions, arribi a fer companyia als altres 6.500 sants que te actualment el martirologi romà.  No en vol cap tipus ?duro sevillano?, d?aquells falsos com la ?difunta Correa? de l?Argentina, o en Jesus Malverde de Mèxic, o la Maria Lionza de Veneçuela, o en Maximon a Guatemala, etc. En vol un d?autèntic per poder anar a Roma

Ja els hi explico que això és difícil, que ho poden preguntar als parents de la vintena de capellans bascos assassinats pel franquisme que tampoc hi han pogut anar. Ni hi han anat els amics dels clergues morts defensant – inclús amb les armés- la llibertat i la justícia dels seus països. Ni els que és van posar al costat dels oprimits, lluitant contra la dictadura franquista. Ni  els parents dels milers d?assassinats pel dictador.

Aquests dies, m?esforço per tal de pujar la moral local, ja els hi dic que per donar el seu Òbol de Sant Pere no els hi cal anar a Roma, que ho poden fer ?seguin instruccions de la web del Vaticà- per transferència al compte d?Unicredit Banca d?Impresa, i que, si les tenen, els hi acceptaran gustosos, les targes American Express, Visa, Diners i Master Card.

Però, ella tossuda, que vol un beat per poder anar a Roma. I entre totes volen escriure al Papa per explicar-li el bo que va ser el xicot de cal Bellestar, que va morir jove d?un mal dolent, tocava les campanes, passava el rosari a l?hora baixa, se sabia la missa en llatí i ningú de la contrada li recorda cap renec. El seu germà si que era un menjacapellans, però ell, ell era un bon xicot!!!.

I si el Papa no els hi fa cas, la Toneta ho te clar, escriuran a en Zapatero, que ara que somriu els hi prometera la raó. Li diran el que els hi passa, i que no pagui ni un duro més al Papa, que ja esta bé home!!!. que m?ensenya?t un paper que explica, que el Zapatero paga 168.000.000 d?euros anuals a l?església catòlica, i que si a aquesta quantitat hi afegim el que cobren en concepte de patrimoni, escoles concertades, manteniment d?hospitals, etc, el total puja 5.000.000.000 d?euros anyals. La Toneta esta convençuda que en Zapatero els hi dirà que si, que ja sap que ho diu a tot el que li demanen, fins i tot a l?Estatut, i que a la carta li diran, que si no els hi fan un beat (beata no), que a elles els hi descomptin la part dels diners que els hi pertoca, que no els hi volen pagar, prou¡¡¡

Amb els anys, l?aire del país i la utopia perduda, m?han fet escèptic; i com tampoc he estat gaire llepasotanes, em fa l?efecte que la gent del poble no se?n sortiran, i,que com a molt, aniran de victòria, en victòria, fins a la derrota. I que la depressió col·lectiva serà difícil de combatre. I que tinc la impressió que en Zapatero encara te por a l’església catòlica, i que aquesta colla de bisbes i de cardenals la saben molt llarga.