“LOS CANTIS DE VILAFRANCA”
Deixa un comentariEls càntirs de terrissa negra de Vilafranca havien gaudit de fama merescuda. Tal va ser el seu prestigi que el dramaturg i poeta Frederic Soler i Hubert (1839-1895), més conegut com Serafí Pitarra, –tot i que també signava com Jaume Giralt, Simon Oller o Miguel Fernadez de Soto- els va dedicar una peça teatral “Los Cantis de Vilafranca, comedia en un acte y en vers”.
La peça està interpretada per nou personatges, un notari, un agutzil i sis homes del “sumetent”. El protagonista es diu Isidro i l’acompanya -amb un paper destacat- en Tomàs, un xicot amb el renom del Canti de Vilafranca.L’acció transcorre en una bòbila entre carlinades.
L’obra es va estrenar al Teatre Romea la nit del 12 de novembre de 1869. Va actuar com a protagonista, en el paper d’Isidro, el gran actor Lleó Fontova (1838-1890). En Lleó Fontova va fundar amb Pitarra la companyia de Teatre Català, de la qual fou soci, director i primer actor.
En una de les escenes l’Isidro, resumeix les virtuts dels càntirs penedesencs: “ i com que és de Vilafranca, te l’aigua fresca y es bo”. En el cens vilafranquí apareixen cantirers des de l’any 1516. Segons l’Antoni Massanell el nombre de terrissaires més important fou al llarg del segle XVII. A la dècada dels trenta, del segle passat, encara treballaven a Vilafranca cinc obradors que s’acabarien transformant en bòviles.
Els càntirs negres vilafranquins estaven decorats amb línies incises o amb cordons i flors, i segons en Pere Planes -el darrer terrisser- se’n feien de bombats, de plans, de gerreta, d’engany, del drac alat, i és guarnien amb diferents decoracions. L’Isidro de “Los cantis de Vilafranca” en descriu uns, amb un català poc normatiu: ”n’hi avia uns / que ja ara s’en fan pochs / que tenian tot per sobre / bestias com serps i dragons / fets de la pasta del canti / Deixavas tu llibre ‘l broch / y… guapamente…bebias- que ningu ha begut millor./ Pero sens pensá ‘l tapavas per fe ‘l raig mes prim y !Adios¡/ Las serps i els dragons rajavan / y et deixaven com un xop”.
Una de les utilitats dels càntirs, a les que fa referència l’Isidro, ja fa anys que van desaparèixer del programari tradicional. “Desprès quant algú ‘s casava / se’n trencavan vuit o nou. / Desprès va deixar de ferse / y ara, no s’hi fa de bo / sino que quant algun viudo se casa per segon cop / li fan esquellots trencantni / a devant d’ell, qui mes pot.”
En els darrers anys s’han trobat abundants restes de càntirs vilafranquins al subsòl del castell de Cubelles, als subsòls dels carrers Arengaders i de les Premses a Vilanova i a la volta del cor de la capella dels Dolors de Vilafranca.
D’en Pitarra en queda una important obra i l’homenatge d’un monument al Pla del Teatre de Barcelona, obra de l’escultor Agustí Querol i de l’arquitecte Pere Falqués.