Josep Arasa i Ferrer

El primer tram de línia es va construir fins Molins de Rei, va inaugurar-se l’any 1854. Aquesta línia va ser la tercera de Catalunya i la sisena d’Espanya es va obrir al trànsit quan el tren donava els seus primers passos a la península ibèrica, territori que llavors amb prou feines comptava amb 174 quilòmetres de vies en servei.

Des que el 1848 s’ inaugurés l’era ferroviària amb l’obertura del ferrocarril de Barcelona a Mataró, diversos promotors es van interessar en la construcció d’ una via fèrria al llarg de la vall del riu Llobregat, ja que aquest era el camí natural d’ accés per comunicar la capital catalana amb València, amb Saragossa i amb Madrid. Entre d’altres va demanar el permís de construcció Michel Bergue, un enginyer britànic amb arrels franceses que vivia a Barcelona, a ell va ser a qui finalment fou adjudicada. Poc després, el 3 d’abril del mateix any, també va obtenir l’autorització per ampliar el recorregut ferroviari fins a Martorell.

Entre d’altres qüestions a debatre va caldre determinar quin seria l’ample de via. L’adjudicació contemplava l’ús de l’ample de via internacional, l’amplada que s’adoptà al primer ferrocarril britànic, 1.435 mil·límetres, la qual ja s’anava implantant arreu d’Europa. A l’estat espanyol per raons estratègiques militars usaren primer l’amplada de 1.674 mm, conegut com a ibèric antic, que temps més tard esdevindria de 1.668 mm.

El 1856 el tren arribava a l’estació provisional de Martorell, a l’altra riba del riu Llobregat. Tres anys més tard creuaria el riu i arribaria a l’estació definitiva de Martorell.

Vilanova i la Geltrú s’havia oposat al pas del ferrocarril per l’interior del Penedès, enfrontant-se a tots els pobles per on havia de passar. El 24 de maig de 1861 a Vilafranca, amb el Drac, repic de campanes i passa-carrers es va anunciar que s’havia publicat el Reial Decret que ratificava que Vilafranca i els pobles de l’interior del Penedès disposarien del “privilegi” del ferrocarril, rebombori comprensible si es te en compte l’oposició vilanovina. La Vila havia jugat fort subscrivint 4.000 accions de la “Sociedad de los Ferrocarriles de Barcelona a Martorell y Tarragona”. La victòria es va escenificar a la sortida de la Vila fent cagar el Drac en direcció a Vilanova. Anècdota que mai en perdonat els vilanovins.

Els treballs de construcció de la línia vers Tarragona es van desenvolupar a bon ritme entre els anys 1862 i 1863, gràcies a la participació de més de 3.500 peons, inclosos nombrosos soldats cedits per les autoritats militars. D’aquesta manera, a finals de 1863 els moviments de terres i les esplanacions estaven pràcticament concloses i de les 221 obres de fàbrica previstes, ja se n’havien acabat 217. El gener de 1864 ja s’havien rebut les primeres locomotores de vapor que, igual que les que circulaven entre Barcelona i Martorell, eren de construcció britànica. El 15 de gener de 1865 en presència de l’arquebisbe de Tarragona, es van fer les proves de circulació ferroviària autoritzant al maquinista per assolir la major velocitat possible. Segons va publicar el Diari de Tarragona, els 34 quilòmetres entre Vilafranca i Torredembarra es van cobrir en tan sols 20 minuts, fet que hauria suposat una velocitat mesurada de 102 quilòmetres per hora, xifra realment impressionant per a l’època. Malgrat la demostrada qualitat de les maquines i del traçat no serà fins el mes d’abril de1865 que passant pels Monjos i Sant Vicens de Calders el tren arribarà a Tarragona.

En aquells moments el municipi s’anomenava Santa Margarida del Penedès, no és fins 1916 que comença a dir-se Santa Margarida i els Monjos. L’estació, però, la batejaren amb el nom d’Els Monjos. Els Monjos era la localitat mes habitada del municipi (420 hab), a La Ràpita hi vivien 300 persones, a Cal Rubió un centenar, a Cal Salines 60, a Cerdanyola també una seixantena. Entre la resta de localitats i masies (La Riba, Santa Margarida, La Rovira, Mosquerola, Puigdesser, Ferran, Cal Claramunt, Les Masses, La Costa, etc) unes 350.

A partir del 15 d’abril de 1865 es va posar en marxa un servei regular de ferrocarril, dos viatges sortien diàriament de Vilafranca amb direcció a Barcelona -65 minuts- i dos a Tarragona amb parada a Els Monjos. El dia de l’arribada i sortida del primer vapor de l’estació d’ Els Monjos no van haver-hi coets, ni festa grossa, simplement el tren va arribar i es va aturar uns minuts. El pas d’aquell tren, amb els anys, va representar el canvi de la història del municipi, va començar la industrialització i el corresponen creixement poblacional.

Amb el tren als Monjos es va iniciar un costum que va durar fins a finals dels anys 60 del segle XX, el d’aprofitar els diumenges i festius per anar a veure passar els trens, transformant el camí a l’Estació en el primer passeig del poble.

Als pocs anys la positiva evolució de la companyia concessionària es va veure alterada amb l’esclat de la tercera guerra carlina (1872-1876), que a més de provocar diversos danys en la infraestructura, va provocar nombroses interrupcions del servei, amb la consegüent repercussió en les xifres de transports i ingressos. La situació econòmica de l’empresa, ofegada pels deutes contrets durant la construcció, ja era molt delicada. La línia va entrar a formar part de la companyia MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante).

A partir del segle XX comença l’ampliació de l’estació d’Els Monjos, es construeixen més vies per facilitar el tràfec industrial. A partir 1941 la línia pasa a titularitat de Renfe. Entre 1956 i 1957 es va electrificar. L’any 1982, amb la posada en servei de la línia Papiol-Mollet es va desdoblar la via entre Molins de Rei i Sant Vicenç de Calders, darrer tram que encara romania en via única; de Barcelona a Molins ja estava desdoblat i de Sant Vicenç a Tarragona també.

Avui 160 anys després de que passés el primer tren per l’estació dels Monjos han desaparegut les vies de mercaderies que conformaven el moll de carrega per les més importants industries del municipi. Han remodelat l’estació, passen els trens d’alta velocitat però no s’aturen i dels convencionals no saps mai l’horari. Ja ningú s’hi apropa per veure passar els trens.