Josep Arasa i Ferrer

Quan el carro era la principal eina de desplaçament i els equins el principal mitjà de tracció i força, Sant Antoni Abat era tingut com el principal protector dels pagesos, dels traginers i els animals de Catalunya. “Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer”.

La setmana més freda de l’any s’escau la “setmana dels barbuts”, és la segona quinzena de gener coincidint amb tres sants que tradicionalment es presenten amb una llarga barba i que, històricament, s’han associat amb el fred i la neu. Les diades principals de la setmana són dedicades a Sant Pau Ermità, el 10 de gener; Sant Maür, el 15 de gener i Sant Antoni Abat, el 17 de gener.

Sant Antoni Abat, també era conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del Porquet o sant Antoni dels Ases. Sant Antoni es representa com un ancià amb barba, vestit amb roba de sac i amb caputxa, i amb una campana, un porquet, un bàcul amb forma de tau i el foc sagrat.

La diada de Sant Antoni forma part del calendari de les festes tradicionals peculiars i diferenciades. Antigament els carreters i traginers feien tres voltes al voltant d’un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Sant Antoni se celebra a moltes localitats amb la benedicció dels animals i la cavalcada dels Tres Tombs (Anglesola, Barcelona, Igualada, Miravet,…). Vilanova i la Geltrú fa festa grossa durant tota la setmana, Ascó fa curses de matxos i de cavalls, la Fatarella curses de rucs, Balsareny puja al castell. Als Monjos (Santa Margarida i els Monjos) es celebra la Festa Major d’Hivern.

“Sant Antoni del Porquet, a les velles fa ganyotes i a les joves fa l’ullet”.

Als  Monjos la festa Major d’Hivern té un origen curiós. No foren pagesos o traginers els que la impulsaren, no foren les bones relacions entre Sant Antoni i Santa Margarida el que portà la Festa Major d’Hivern, fou el ciment. Antoni Freixa y Coma va ser el banquer que va canviar la història del municipi a principi del segle XX. De ser un conjunt de petits paratges agrícoles i en molts casos insalubres per les seves aigües entollades, del qual fugien fins i tot els capellans, va esdevenir un centre industrial. L’any 1901 Antoni Freixa va crear l’empresa de ciment Freixa S.A.. Va demanar permís a l’Ajuntament per fer una fàbrica de ciment, calç i electricitat en una partida veïna a l’estació dels Monjos anomenada “Les casetes del Rec” i, el dia 25 d’abril d’aquell any, va posar la primera pedra de la fàbrica.

A la seva mort, l’hereu -Dario Romeu Freixa- va impulsar una germandat de socors mutus (1910) anomenada “Sociedad Mutua Obrera de empleades y operarios de la fàbrica de Cemento de los señores herederos de Antonio Freixa, bajo la advocación de San Antonio Abad”, i aquest fet és a l’origen de les festes de Sant Antoni al poble.

Els primers actes de Sant Antoni es feren en una nau de l’empresa, degudament guarnida, que anys més tard esdevindria la fusteria. Possiblement ja es fes abans, però de l’any 1919 ja es té constància impresa que per Sant Antoni l’empresa oferia un porc per rifar entre els mutualistes.

“Sant Antoni s’enamorà d’un porc, Sant Joan d’un be; i jo de vostè”.

Als Monjos, des de 1914, existia un local social, “La Margaridoia” que acollia un cafè, el cor, el teatre, el cinema i d’altres activitats. El mes de juny de 1921, es constitueix una nova entitat al poble, la “Sociedad Cooperativa Agricola”, coneguda popularment com el “Xiringuito”, en el seu local social fan un cafè i una sala de ball i teatre. Explicaven els avis que les festes de Sant Antoni van sortir de la fusteria de la cimentera i passaren al nou local.

El 5 de novembre de 1938 l’aviació italiana, al servei del franquisme, bombardeja i destrueix el “Xiringuito”. Els Monjos es torna a quedar amb un sol local social, el de la “Societat Coral Republicana de la Margaridoia”. L’any 1939 la Margaridoia és municipalitzada pels franquistes, que a partir d’aquell moment l’anomenen “Centro Cultural y Recreativo”.

Impulsat per Mn. Anton Costa es celebren els Tres Tombs davant la nova església de Santa Margarida. L’any 1947 es fan els Tres Tombs, i els actes propis d’una festa major al local a la Margaridoia:  concert, ball de tarda i ball de nit. El concert i els balls els amenitza l’orquestra Melodia del Vendrell. A l’hora del ball el porc va entrar viu a la sala dins d’una gàbia que duia un carro guarnit tibat per un cavall. La festa i el porc el pagaren Cementos y Cales Freixa.

La tradicional rifa del Porc es va mantenir fins els anys 1970. L’Església festejava la diada amb la benedicció dels animals que duien pagesos, els industrials i la mainada a la sortida de missa major.

Actualment per Sant Antoni, La Margaridoia sense porc, manté la festa.