11 DE SETEMBRE

Deixa un comentari

Davant el televisor contemplo estorat com una colla d?actors, a peu dret, escenifiquen una recepció americanitzada, mal garbada i pobre.

En nom de qui redueixen la Diada Nacional a un esdeveniment folkloric? Quan la nostra Festa Nacional perdi el seu sentit col.lectiu i reivindicatiu ja no tindrà raò de ser, o potser és aixó el que volen?_.

A peu dret, de cara al sol, un bon grapat dels nostres representants assisteixen a un espectacle trist, pobre i poc representatiu. Un presentador de veu agradable es limita a llegir una redacció infantil, faltada d?imaginació. L?espectador podia escoltar frases com ? i ara l?alcalde oferirà al President la bandera?? i tot seguit l?alcalde s?dreçava al President i li deia ? President us ofereixo la bandera?? i així per cada moviment que els protagonistes realitzaven.

Vint-i-una salves d?honor com les que reben les dignitats polítiques de la vella monarquia, van ser tirades pels trabucaires de Solsona, sense cap escenificació ni la grandesa que el moment mereix. Potser els Mossos no tenen vint i-una bales?. Ni els regidors de TV3 cap interès de magnificar l?acte.

Una cerimonia trista, amb un públic ensopit que en cap moment va enlairar cap bandera. Els Diables de Vilafranca ofereixen un millor espectacle.

Migdia:

Retrobo velles glòries de la lluita per l?alliberament nacional. Persones que van sacrificar llur joventud en la defensa del país i la democràcia. M?emociona veure?ls encara actius, sentir les seves abraçades i compartir el passat.

Al seu costat, joves de tot nivell i condició, m?omplen l?esperança vers el futur.  El país avança amb el seu testimoniatge.

Vesprada:

Excepcional concert a l?Auditori de Barcelona. L?Orquestra Philarmonica de Londres dirigida per Riccardo Muti va interpretar magistralment quatre peces inolvidables.

Va presentar-se amb una vibrant Obertura de Guillem Tell, magistral. Ùnica, com mai l?havia escoltat.

I ens va fer sentir fins a la fibra més intima a la Patètica de Txaikovski.

El local estava ple de personalitats, homes i dones dels mitjans de comunicació i la política, ?el tot Barcelona?. Tothom volia sortir a la fotografia. Peró ningú va explicar al director el nom del país en que es trobava, i la significació que tenia per a nosaltres la data de la seva intervenció.

En acabar el concert, Muti s?adreçà al públic i parlà del valor de la cultura a Europa, i amb deferència als assistents, va assenyalar la importància d?Espanya en aquest procés cultural cap a la concordia. 

Tots i totes van apludir

Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 17 d'abril de 2007 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.