Els fets de Berga

Redacció de VilaWeb (Maig 05)

30 de maig de 2005
Sense categoria
8 comentaris

“Van fer sortir els testimonis al passadís i que els detinguts passessin a menys d’un metre”


Entrevista a un membre de l’Ateneu Llibertari de Berga, agredit dissabte a la matinada. Hi denuncia que se’ls va barrejar amb els detinguts durant la roda de reconeixement.

– Tu hi eres, la nit de les agressions?
Sí que hi era, de fet jo era al concert i vaig ser un dels que va rebre.

– Però com va començar tot?
Durant el concert, mentre tocava el segon grup, va venir fugint un noi perseguit per sis o set nois més que l’amenaçaven i deien que el volien pegar. Però com que van veure que allà hi havia molta gent, van marxar dient que anaven a buscar uns amics. El noi amenaçat se’n va anar i nosaltres vam creure que ja s’havia acabat tot.

– Però no s’havia acabat, oi?
No, una estona més tard van arribar una quinzena de joves provocant i fent soroll, buscant baralla. Jo vaig començar a sentir sorolls i crits darrere de l’escenari i hi vaig anar per veure què passava. una vegada allà vaig veure un grup de gent que semblava que estava agredint algú. Vaig fer un cop a l’esquena del que tenia més a la vora i es va girar. Duia un ganivet i em va assenyalar. Llavors, sense pensar-ho gens, vaig començar a córrer però sentia com em perseguien…

– Però et van atrapar…
Sí, mentre corria vaig notar una empenta i vaig caure. Llavors em van començar a pegar pertot arreu… Quan em vaig poder girar, vaig veure una navalla o un ganivet a dos pams de la meva cara, però no em van apunyalar. Van començar a córrer i vaig sentir com anaven arribant furgonetes dels Mossos d’Esquadra. La gent els assenyalava cap on havien fugit. Alguns dels que van veure com em pegaven fins i tot es pensaven que era mort, perquè de lluny semblava que m’havien arribat a apunyalar.

– I saps qui eren els qui et van pegar?
Era tot molt confús… i ara no sé si els podria reconèixer. Però sé que la gent que va fer les agressions de la nit de divendres a dissabte són coneguts a Berga. Són gent d’aquí i de fora, no és una qüestió perquè hi havia gent d’aquí també, d’immigrants sinó de gent que sempre porta problemes.

– Quan van avisar els Mossos d’Esquadra?
Pel que sé, els van avisar així que van començar a veure passar la quinzena de nois que volien baralles. Però no van aparèixer fins al cap d’una estona, quan ja no hi eren. Van fer una volta sense ni tan sols baixar de la furgoneta i se’n van anar. Quan van tornar, els agressors ja havien fet mal.

– D’on vénen els problemes amb els mossos?
Fa mig any hi va haver una operació que dèien que era ‘antidrogues’ però en què només es va detenir un noi amb algunes pastilles. Durant aquella operació van entrar a diversos bars de Berga i a dos locals dels moviments socials de la ciutat. Els mossos hi van fer moltes identificacions i ni tan sols dúien el número de placa visible. La gent s’ho va prendre malament perquè en lloc d’anar a buscar els qui tothom sap que trafiquen amb drogues, van anar a intimidar els joves del poble. Arran de tot allò hi va haver una manifestació en contra d’aquella actuació dels mossos i s’hi va volcar tot el poble. des de llavors la convivència és difícil, però ells havien de fer la seva feina i impedir les agressions. Però no és només que fessin tard…

– Ha passat alguna cosa més amb els mossos?
Sí, quan es van fer les rodes d’identificació dels que van fer les agressions de dissabte a la matinada, van fer que els testimonis passéssim en una sala amb un vidre on es podien veure els detinguts però ells no podien veure els testimonis. Però en acabat, van fer sortir els testimonis al passadís i van fer que els detinguts passessin a menys d’un metre dels que els havien identificat… Els van veure a tots i aquí a Berga es coneix tothom…

– Li ha passat a gaire gent això?
Com a mínim a quatre persones. Tres en una primera roda d’identificació i una en una altra.

– I tu, vas participar en aquestes rodes de reconeixement?
… Sí.

  1. Els forasters o estrangers, amb papers i sense papers, que pertorben a la ciutadania haurien de ser retornats immediatament al seu lloc d’origen. Per exemple: els espanyols, a Espanya!
    Estalviaríem haver de construir més presons (aquestes quedarien més que mig buides si s’actués en conseqüència!) i no caldria tocar els nassos als habitants de les comarques desfavorides que hauran d’aguantar, vullgues no vullgues, nous establiments penitenciaris.
    Els criminals, tancats, però a ca seva, només caldria que els haguéssim de mantenir!

  2. On són les fotos i els vídeos de la nit ? Avui en dia un alt percentatge de gent va a les festes populars equpats amb aparells d’enregistrament. Ningú n’ha fet públic cap ?

  3. Aixo de la roda de reconeixement es patetic. Son patetics aquests procediments. Dona la impressio que ho haguessin fet expressament o s’ho haguessin copiat d’una pelicula de riure de serie B.  Pero en que carai pensen els mossos i el govern? A sobre encara hem de "confiar-hi"? Va home, va!

  4. Pel el que escriu que els espanyols a espanya, ets un feixiste asqueros, en serio, saps que vol dir feixiste? doncs mira-ho al diccionari i mira el que tu penses i escrius. No em crec ni una paraula de la gent antisistema i antipolicia, ni una. I menys encara lo dels reconeixement, la policia son persones i com a tals es poden equivocar!! o esque vosaltres sou perfectes? no se, potser esque la vostra ceguera antisocietat us impideix veure el que es normal, en serio, flipo amb la gent, com vosaltres.

  5. Si tant malament va ser la roda de reconeixement i l’actuació, interposa una querella, si no calla i ves penjar pancartes de fora mossos, mossos assassins, anrquia, i totes aquestes bajanades que després donen com a resultat la mort d’un jove innocent, que de no ser pels radicalismes, social i politics de gent sense 3 dits de front, que l’unic que tenen es odi vers els diferents (no catalans), s’hagués evitat, això si, a la propera patum, tindreu els collons tan grossos de tornar a voler-los fora, pero després: Mami truca la policia! en serio, feus-ho mira, la policia es necessaria. El meu condol a la famila del jove Pep. Tu no tenies la culpa de res.

Respon a Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!