Els fets de Berga

Redacció de VilaWeb (Maig 05)

30 de maig de 2005
Sense categoria
3 comentaris

Crits

Són dos quarts de cinc. La cerimònia religiosa de comiat a en Josep Maria s’ha acabat. Silenciosament, la moltíssima gent aplegada dins i fora de l’església desfila, encara amb una barreja d’incredulitat, impotència i dolor. Hi ha tota la piràmide d’edat berguedana representada a la plaça. Tothom se’n va cap a casa, cap a la feina, cap als comerços. Tret dels més joves, que en processó s’encaminen cap als jutjats de Berga. Quan hi arribem, més de dos centenars llargs de persones ja se’ns han avançat. De fet, alguns hi són de guàrdia des de primera hora del matí. Esperen que els onze majors d’edat detinguts per l’agressió de dissabte passin d’un moment a l’altre a disposició de la jutge de Berga. La concentració espontània tant vol reclamar a la jutge l’allargament de la presó preventiva dels detinguts, ‘perquè demà no surtin la majoria i es passegin pel carrer Major amb la cara ben alta’, com veure el rostre dels qui s’han endut la vida d’en Josep Maria. Però, sobretot, hi són perquè ‘cal ser-hi’ i perquè ‘de moment, no es pot fer res més que ser aquí’.

Lluny del silenci i els crespons negres de la plaça de Sant Pere, aquí predominen les converses, les pancartes i alguns crits, esporàdics, en contra dels Mossos d’Esquadra (‘Mossos, on éreu?’) i de petició de justícia (‘No hi ha pau sense justícia’). Sembla que ni els Mossos tenen pressa per traslladar els detinguts de la comissaria al jutjat (500 metres), ni tampoc els manifestants per marxar del carrer. I això que comencen a caure quatre gotes del cel.

Tota la tarda, centenars de berguedans l’han passada anant i venint dels jutjats a la comissaria. Hi ha molts escolars, que a partir de migdia han fet festa per poder-se concentrar. Els qui han rebut la seva ràbia i impotència contingudes han estat, en primera instància, els mossos i mosses d’esquadra que s’interposaven entre els concentrats i els edificis oficials. Però els qui eren allà volien, al capdavall, veure la cara dels nois que presumiblement van provocar els aldarulls del dissabte de Patum i, és clar, del qui amb un ganivet es va endur la vida d’en Josep Maria. Tots els que són rere el cordó policíac, dins la comissaria, són ben coneguts a la ciutat. Quan es pregunta pels autors de l’agressió, hi ha coincidència en la definició: "Són els passadors de droga de Berga". Ni més, ni menys. Una conversa amb habituals de l’únic bar nocturn que queda obert més enllà de les tres de la matinada a la capital del Berguedà els caps de setmana no deixa dubtes del seu perfil. Des que fa cinc o sis anys es va començar a ‘organitzar’, per dir-ho d’alguna manera, aquest grup format al voltant de la petita venda d’estupefaents ha estat el protagonista invariable de bona part de baralles que hi ha a les portes del local. Es podria dir que la discoteca berguedana els ha vist créixer, tant en nombre com en violència gratuïta. En paral·lel a l’augment de membres de la colla, l’establiment ha acumulat en aquest temps més i més guardes de seguretat a la porta. ‘Per mirar d’impedir l’entrada d’aquest clan’, que als ulls de molts berguedans actua amb total impunitat a la ciutat. Els Mossos, insisteixen alguns dels que ens envolten ara mateix, han fet massa els ulls grossos amb aquest grup. Gairebé es podria parlar de deixar fer per temor de represàlìes. Avui a la tarda, centenars de nois i no tan nois han reclamat, al davant del jutjat i de la comissaria, la fi del regne de la por i de la impunitat. Perquè ‘el veritable problema és que bona part dels que són ara a comissaria en sortiran en qualsevol moment… i amb el cap ben alt’.

  1. Senyores, senyors. Prou. No podem permetre que tot acabi com un simple "atac fortuit". Són accions premeditades, que cada día omplen en major o menor mesura els nostres carrers. No és un fet aïllat. És la resposta d’uns arreplegats feixistes que a base de la violència defensen la seva incultura i estupidesa mental. Fets així passen diariament, a tots els pobles i ciutats. Amb la diferència que per sort moltes d’aquestes vegades no s’arriva al punt on s’ha arrivat aquesta vegada. Per respondre aixó, em de tenir seny, aixó sí. Ara bé, seny no és sinònim de passivitat. Hem de lluitar pel seu empresonament i per ficar aquesta gent al lloc on han d’estar, i que almenys serveixi per algo aquest "sistema judicial" del que teoricament disposem. Pel bé d’aquesta terra, pel bé de tots nosaltres: Cap agresió sense resposta!

  2. El més trist no és només la ineficàcia dels mossos, el més trist són els governants que silencien la veritat volent fer-nos creure que no hi ha motiu polític darrere tot això. Prefereixen fer creure que tot va ser una bronca entre borratxos i ionquies. De què teniu por?

    Els fatxes són reals, amb noms i cognoms!. Si no hi ha justícia, hi ha anarquia, Què espereu doncs per contestar amb justícia i contundència aquests fets? De què cony teniu por? si no es retira aquesta gent i les seves idees de circulació això ja no hi haurà qui ho aturi. El feixisme és el càncer de la societat democràtica i si no s’actua a temps i en la bona direcció pot acabar sent mortal. Aquest divendres ja ho va ser per en Josep Maria. Demà potser ho serà per mi o per tu.

    Salut, justícia i independència!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!