23 de gener de 2015
3 comentaris

No hi renunciem

Jo no era partidari d’endarrerir les eleccions. Estava convençut que calia fer-les abans de les municipals i no quedar subsumits en el cicle electoral espanyol. Tampoc no m’agrada la data, tot i que la fórmula s’acosta a la meva (llistes diverses amb -qui vulgui- punt comú). Allò que vull són eleccions per fer la independència –ja que l’Estat espanyol no ens permet fer el referèndum– i (si pot ser) amb una hegemonia de les esquerres que permeti fer-la des de l’esquerra i governar el mentrestant des de les esquerres.

L’acord del 14 de gener és una reedició de l’acord de govern, però no un full de ruta cap a la independència. Sembla més un pacte de no agressió, que permet guanyar temps i incorporar les eleccions municipals al “procés”.

Però, què ha canviat perquè ara sigui millor ajornar les eleccions? Cal(ia) més temps per a alguna cosa? Cal(ia) més massa crítica a favor? No s’havien fet les estructures d’Estat necessàries i/o incloses en la versió anterior del pacte? I, si fos això, per què no s’ha fet?

Es diu que a cada nova foto a Palau hi surt menys gent. Que aquesta n’és una de disminuïda. Però és que es tracta d’acord d’estabilitat parlamentària refet. És (mentre no es demostri el contrari) un acord per fer estructures d’Estat, aprovar el pressupost… Clar, que també deu ser per guanyar: CDC, ERC i, segurament, també la CUP (perquè aposten per portar el país a la independència) tenen molta feina a fer, al Parlament i fora. El “full de ruta” de què parla l’acord CiU-ERC s’ha de negociar també amb CUP i ICV-EUiA. I és el que hauria de permetre a ICV mantenir-se en el bloc sobiranista: concretar els passos a seguir en el procés d’elaboració de la Constitució per tal que, en cas de victòria de l’independentisme, comenci la legislatura constituent.

Però què passa amb ICV? Junt amb EUiA ha estat sempre en l’òrbita del Dret a decidir i, oficialment, s’hi ha quedat. Insisteix una i altra vegada a confondre el bloc del dret a decidir amb el de la independència, però quan els independentistes actuen com a tals se’n desmarquen amb l’acusació que empetiteixen el bloc del Dret a decidir. És cert que hi ha majoria ampla per exercir-lo, però ara cal veure si n’hi ha per a la independència (perquè alguna cosa s’ha de decidir; perquè sobre alguna cosa s’ha de decidir). El lema cambonià de la direcció ecosocialista podria ser “Independència? Dependència? Pol d’esquerres!”

Creu de debò la direcció d’ICV que l’Estat espanyol tolerarà mai un referèndum?  Creu de debò la direcció d’ICV que l’esquerda que, segons ella, suposa Podemos permetrà una nova constitució a Espanya que garanteixi la nostra sobirania nacional? Amb qui pretén aliar-se o pactar per l’alliberament nacional? Per què juga a confondre negociació de la independència amb negociació de la consulta?

Amb tots els “peròs”, ara tenim una data. Amb tots els “peròs”, ara pot ser que tinguem (si els acordants mantenen el pacte i actuen amb responsabilitat) una fórmula. Amb tots els “peròs”, hi ha(urà) un esborrany de full de ruta (o similar). Aprofitem-ho, doncs, per continuar.

Assumim, per tant, que el procés es pot allargar, i que ritmes i lideratges no són faves comptades. I no donem res per fet o superat, que fins i tot podria ser que haguéssim de recuperar el referèndum… O no, però no oblidem la potència que ens ha donat la reivindicació d’exercir la democràcia.

Al costat d’això, i en la línia de l’acord, expliquem-nos més i millor a Europa, al món, construïm les estructures d’Estat que necessitem, comencem a redactar la Constitució amb tothom que hi vulgui participar, de baix a dalt i aprofitem-ho per eixamplar la base social favorable a la independència a partir de les necessitats de la gent.

Tot plegat, però, no tindrà sentit si oblidem per a què volem la independència o si pensem que primer la independència i després ja en parlarem. Hem de continuar la lluita contra les retallades, cert, però cal que actuem per recuperar tot allò que ens han retallat en els últims quatre anys. Hem de continuar la lluita contra la corrupció, cert, però també fer tot el possible perquè no hi hagi impunitat.

I tornant a ICV, el mantra oficial diu que és punt de trobada d’independentistes i federalistes, però no diu per a fer què, per anar on, fins quan… Tal com jo ho veig, l’horitzó comú d’independentistes i federalistes és l’Estat propi (per a mi, la República Catalana). Un cop assolit l’Estat propi (objectiu compartit, d’acord amb la postura oficial de “sí” com a resposta a la primera pregunta de la consulta del 9-N), cal suposar que els federalistes voldran arribar a un acord amb el Regne d’Espanya per federar-s’hi o confederar-s’hi, mentre que els independentistes voldrem arribar a un acord amb el Regne d’Espanya per garantir una separació civilitzada i ordenada, que inclogui la permanència a la Unió Europea dels dos Estats, etc.

És per això que ICV no pot desvincular-se del “Procés”, de l’elaboració del full de ruta (tibant cap a l’esquerra), de la creació d’estructures d’Estat, de l’elaboració d’un projecte de Constitució… al costat de continuar fent front a les polítiques antisocials de les dretes. És per això que ICV no pot subordinar l’agenda nacional a l’espanyola.

És per això que, com Syriza no renuncia a la independència grega,  com Podemos no renuncia a la independència espanyola, ICV no pot renunciar a la independència de Catalunya.

  1. Estic molt d’acord amb el que dius. Tinc dubtes que la línea oficial d’ICV, encapçalada per Joan Herrera, vagi en aquesta direcció. Sembla que busqui incondicionalment un acord estable amb Podemos per tal de salvar els mobles, davant el perill que ICV perdi vots en una i altra direcció per culpa dels seus dubtes i de la seva indefinició.
    Noto una involució en sectors d’ICV que reclamen el retorn a les “essències federalistes”, davant del que qualifiquen com “desviacionisme nacionalista/ independentista”, amb destacats representants, com la Sra. Vintró, al capdavant.
    Hi haurà molta feina a fer dintre d’ICV per evitar que es converteixi en un PSC bis, una mica més net i una mica més a l’esquerra.
    A Catalunya li fa molta falta una força ecosocialista clarament sobiranista.
    Molta sort!

  2. Detecto en sectors d’ICV una involució cap al retorn a les “essències federalistes” i la condemna del “desviacionisme nacionalista/ independentista”, amb representants com la Sra. Vintró al capdavant.
    Sembla que la línia d’Herrera pretén un acord estable amb Podemos que li serveixi de paraigua davant la previsible fuga de vots per culpa de la seva indefinició en la qüestió nacional.
    Tant de bo que ICV es mantingui com l’esquerra verda i nacional que Catalunya necessita.
    Molta sort!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!