El bloc d'Enric de Vilalta Pach

M’aclame a tu, Ovidi, perquè vull.
El dia que ha fet 20 anys que fas vacances (quins collons!) una colla d’hereus d’aquells que duien la samarreta vermella hem mirat de tornar a tocar Mediterrani, posar-nos per barret els Pirineus (amb llesqueta), per sabata la d’Hernández i per cor, què et diré!, la teva.
I hem decidit que calia fer córrer el corrent de la història amb tu i amb tants i tantes altres, des de la pregonesa del mar als cims dels campaners.
I hem plantat un Compromís que volem de llibertat.

Ja em perdonareu l’excursus, però em venia de gust això i molt més, després de tant “sí, senyor”. Ara us reprodueixo la Crida que gent d’Iniciativa hem fet a la gent d’Iniciativa.

Compromís per la independència
Crida a la militància d’ICV

Iniciativa per Catalunya va néixer de la unió del PSUC i l’ENE, dos partits defensors de l’entitat nacional i del dret d’autodeterminació de Catalunya. I com a força sobiranista que és, i des de molt abans del trencament del pacte constitucional pel TC espanyol, se situà en el bloc de partits que reivindicaven que el poble de Catalunya pogués exercir lliurement el seu dret a decidir, convençuda, a més, que sempre que Catalunya ha avançat nacionalment ho ha fet també socialment.

Arran de l’Assemblea Nacional de Sabadell (2008), es creà, justament, l’Àmbit de Fet Nacional, per la discrepància quant a la posició oficial del partit envers l’alternativa nacional per a Catalunya. Aquesta discrepància s’ha anat evidenciant progressivament fins a la renúncia actual a participar en l’elaboració del full de ruta del procés de transició en la construcció del nou estat.

La celebració els passats dies 27 i 28 de febrer d’una Convenció Nacional, també a Sabadell, amb diferents alternatives internes del partit pel que fa a la qüestió nacional, ha portat ICV a l’adopció majoritària d’un posicionament de tall confederal al si de l’Estat espanyol (“un estat lliure dins d’un estat plurinacional”) i ha deixat l’opció independentista com una possibilitat última en el cas que de la configuració política d’aquell Estat, eixida de les properes eleccions “generals”, no s’arribés a aprovar una nova Constitució que en reconegués la plurinacionalitat i el dret a l’exercici de l’autodeterminació de les nacions que el componen.

Els sotasignats ens reafirmem en què ni a curt ni a mitjà termini no hi ha cap indici que, sigui quin sigui el resultat d’aquelles eleccions, l’Estat espanyol arribi a tolerar, i menys encara, a acordar, un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. De manera que, en l’eventualitat més que probable de donar-se aquesta situació, l’inici d’un altre debat sobre la independència al si de l’organització del partit, i encara amb el condicionament previ (acceptat a les conclusions de la Convenció) de l’acceptació internacional i de la UE -del tot impensables en aquell moment inicial- comportaria només una pèrdua de temps i un desgast inacceptable del moviment popular sobiranista.

En aquest context i en la perspectiva de l’estat propi, cal que eixamplem la base ciutadana favorable a la sobirania, que guanyem aliats a Europa i al món, que anem construint les necessàries estructures d’estat i que siguem agents actius de la redacció d’una Constitució catalana oberta a tothom que hi vulgui participar. Tot això, mentre continuem la confluència social i la lluita contra els estralls de les polítiques antisocials, d’austeritat i de desigualtat promogudes per les dretes i els poders afins, que actuem per recuperar el que ens han retallat els darrers anys i que elaborem una potent política social pròpia, alhora que incrementem la lluita contra la corrupció i per acabar amb la impunitat. Ara és un moment que no podem deixar perdre, a les portes d’unes eleccions municipals que s’obren a traslladar aquests agents de canvi als ajuntaments del país i, només un xic enllà, les nacionals del 27 de setembre.

Tenim el convenciment que la participació d’ICV en el Procés sobiranista és indispensable i que la seva presència o absència en pot marcar substancialment la qualitat democràtica i l’orientació social. És per això que apostem perquè ICV no subordini l’agenda nacional a l’espanyola. ICV no ha de renunciar a la independència catalana.

Cal que la gent d’ICV, independentistes i federalistes, avancem cap a l’horitzó comú de l’estat propi, una República catalana lliure, social i ecològica. A partir d’aquí, federalistes i confederalistes podran defensar un acord amb Espanya per federar-s’hi. I els independentistes podrem fer-ho per assolir una separació civilitzada -i tant de bo que acordada- que faciliti, a més, la nostra permanència a la Unió Europea.

En aquest marc, les persones independentistes d’ICV expressem la voluntat de cohesionar al voltant nostre tots els companys i companyes que compartim aquests objectius, de fer-nos i sentir-nos més presents al si del partit i de participar activament en la fixació del rumb de l’organització i en les seves polítiques, i, singularment, en l’establiment de terminis concrets en el procés de negociació amb l’Estat espanyol.

En l’actual conjuntura, maldem perquè ICV s’avingui a formar part d’un bloc d’esquerres sobiranista que hegemonitzi el camí cap a la independència. I en aquest mateix sentit, que doni suport a la participació de membres del partit en els moviments i organismes de la societat civil, també els de signe independentista, així com en els seus òrgans de direcció o coordinació, especialment aquells que treballen alhora per la unitat d’acció de les esquerres sobiranistes.

De tal manera que, mentre mantenim viu el debat intern sobre l’estructura i el model de país que volem, la societat en el seu conjunt i particularment l’electorat independentista d’esquerres torni a visualitzar ICV en aquest camp i s’hi senti representada pels seus càrrecs electes.

Per fer-ho possible tot plegat, fem una crida a totes les persones adherides i amigues d’ICV a sumar-se al corrent intern en què ens comencem a aplegar.

Barcelona, 10 de març del 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!