Quan m’he llevat, se m’ha acudit pensar que al Cap de Creus ja havia sortit el sol quan allà on era encara era fosc…Després, d’hora, hem anat al cap Fisterra, amb vent però amb una certa promesa de bon dia (a la gallega). Ens hi hem estat una estona, hi hem fet fotos i, cap
Ens hem llevat a Noia plovent. No semblava que hagués de ser un dia especialment bo. Després de fer tot el que toca per marxar d’un hotel, cap a Muros. Hi hem anat passant per tot de pobles senyalitzats com toca (no com a la província de Pontevedra), amb emparrats (la ruta del vi) i
Gavines. Tota la nit acompanyat per la xerrameca de les gavines. Es parlen, ens avisen (?), es passen informació, es preparen per reproduir les escenes de Hitchcock… Gavines. Obro un ull i consulto la claror. Obro l’altre i em miro la BB. Mentre processo l’hora, maquinalment, miro els missatges que hi ha. Encara podria dormir
Primer la premsa. Caminada sota l’espurneig fins a l’altra punta del poble. Només un diari (el Pais)i tornada cap a l’hotel, a esmorzar. Avui toca anar cap a Combarro. Tot i que ja teniem aquest poble en la ruta inicial, el recepcionista de l’hotel de Santiago ens el va recomanar molt especialment. Decidim anar-hi per
Després de comprar la premsa, esmorzar,pagar l’hotel i tot això que es fa quan un marxa d’un lloc, vam enfilar el camí cap a O Grove. Com que la sortida del pàrquing va ser des d’un lloc no controlat, la sortida de la ciutat també. Amb tot, vaig aconseguir redreçar la situació i situar-me a
Abans de fer cap moviment, vaig sortir a comprar la premsa: hi ha coses que no es poden deixar passar, per molt que la BB et connecti al món sencer. Després d’esmorzar, vam ser sotmesos al clàssic interrogatori del recepcionista que, a canvi, va donar-nos quatre indicacions interessants. Al matí, però, vam cenyir-nos al pla.
Vam arribar a l’aeroport de Santiago abans d’hora i vam haver d’esperar el cotxe una estona, però va valdre la pena (això em va dir el xicot que m’atenia). En lloc d’un Opel Astra ens van donar un BMW. Mai n’havia conduït cap. Anar fins l’hotel va ser una mica més enrevessat, però al final
Ser independentista a ICV –i, abans, al PSUC- no ha estat mai fàcil. Recordo que quan vaig entrar al Partit, el 1975 o 76, els companys em feien sentir una mica “bitxo rar” quan em confesava “de la ceba”, explorava els austromarxistes i les teoritzacions de Stalin sobre la matèria o defensava la República (espanyola)
Avui molts diaris espanyols destaquen que al Senat espanyol s’hi puguin parlar 5 llengües (4 més l’invent constitucional que és el valencià). No n’he vist cap que destaqués que al Parlament de Catalunya s’hi pugui parlar en català, en occità i en espanyol. Ni que el seu web estigui en sis llengües. Avui molts diaris
El canvi de govern a la Generalitat de Catalunya ha tingut conseqüències, també, en la política lingüística. Constatem el retorn de la competència al Departament de Cultura. A parer meu, un greu error pel que suposa de pèrdua de pes polític, de transversalitat en la seva acció, de concepte i, més que probablement, de recursos
“La mata de jonc ha aquella força qui, si tota la mata lligats amb una corda ben forts, e tota la volets arrencar ensems, dic-vos que deu hòmens, per bé que tirin, no l’arrencaran e encara con gaire més si preguessen; e si en llevats la corda, de jonc en jonc la trencarà tota un
Repetim-ho. Hem resistit el tsunami. I podem sentir-nos moderadament satisfets veient la magnitud de la tragèdia. Però a can ICV no podem deixar de valorar negativament , per exemple, que hem perdut 2 diputats, que un l’hem mantingut pels pèls, que hem perdut 50.000 vots. I que els resultats a la “Catalunya interior” no són
Sembla que la proposta estrella del debat de TV3 ha estat la de Puigcercós a Mas: jo t’ajudo amb el concert i, si no ens en sortim, tu m’ajudes amb el referèndum. En els temes de país sempre és bo buscar el màxim d’unitat. Però trobo a faltar en les anàlisis la proposta -ja presentada
La crisi econòmica impedeix al govern espanyol del PSOE complir els compromisos de traducció que per metin als catalans adreçar-se en la seva llengua a les institucions europees. Ja se sap, som un extra. El mateix govern força les mateixes institucions a distingir entre català i valencià en l’adjudicació de recursos per a la formació
Llegeixo a la premsa que el PSC es desmarca de les multes lingüístiques en el seu programa electoral. Mai n’havien estat gaire partidaris. Però, contra certs tòpics que volten, és bo que se sàpiga que més del 99% de les sancions i multes lingüístiques previstes als ciutadans i empresaris de Catalunya són per no utilitzar