Després dels resultats arriba l’hora d’actuar. Ara toca Congreso i decidir si donem suport a Bono com a president del garito. Estic convençut que no podem donar-li suport de cap manera; que hi hem de votar en contra perquè no representa res d’allò que proposem per al país del costat i, mentre hi siguem, també per a nosaltres. Per això i perquè és un dels que s’apunta sense manies a l’esport espanyolista del tir al català en qualsevol de les seves facetes. Ni als socialistes catalans els agrada, però se l’empassaran (primer agraiment de ZP al cove socialista català).
També hem de veure què fem amb el piset de la casa dels lleons. El del grup mixt ja el tenim, però no serà fàcil ni agradable haver de compartir la misèria amb tanta gent diferent i, molt especialment, amb UPyD. La idea de muntar-ne un amb ERC i amb IU topa amb el Reglament, però si es pogués aconseguir s’hi viuria molt millor.
I pel que fa a la investidura, ja han dit que s’ho volen fer amb el PNB i/o amb CiU. A nosaltres no ens necessiten per a res i tampoc podem oferir-los res. Una abstenció seria una opció més neutra amb qui ha anat contra els interessos de l’esquerra en diverses ocasions i, alhora, indicaria la disposició a col·laborar perquè no hi tornés. Però el que em sembla que ha votat la gent és un govern del PSOE que governi amb comoditat i sense influències decisives a la seva esquerra. Quan arribi el moment ja en parlarem, però jo, de moment, m’inclino pel no.