Un amic m’explicava temps enrera que en una entrevista havien retret al Carles Reixach que no corria prou i que ell, amb la seva sornegueria habitual, havia respost: "córrer és de covards".
Doncs bé, ja en tenim una altra! La Madeli,amb la seva xuleria habitual, ho ha dit i s’ha quedat tan ampla. I nosaltres, també.
Perquè podem tenir per cert que, quan algú ha d’assumir la responsabilitat política de cagades tan seguides i que afecten tanta gent, el més honest és plegar. Però que si no vols fer-ho i no t’ho imposen de més amunt, no hi ha res a pelar, excepte denunciar-ho, emprenyar-te i votar conscientment una altra opció.
Quan arribi la campanya de veritat i els socis de Numància treguin l’espantall del PP, qui tingui un mínim de dignitat (personal i/o nacional) ja sap què no ha de fer com a vot útil (que tots ho són).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!