Quan vaig entrar al PSUC ja hi havia qui m’ho deia: què fas tu aquí? Com és que no ets del PSAN? I jo, amb 18 anys deia invariablement que una cosa no treia l’altra, que el PSU era un partit nacional, i (que ningú s’ofengui) que jo volia ser en un partit seriós.
Ho recordava ahir amb gent d’ERC en l’acte de celebració de 5 anys de Voluntariat Lingüístic a Cornellà de Llobregat. Una criatura que, en paraules del regidor de CiU, Néstor Artís vol tenir ara molts pares però que, en realitat, vam idear (en format local i amb tota la modèstia) en Joan Tardà i jo mateix.
És curiós que la posició respecte al fet nacional t’hagi de situar en un partit o en un altre. És evident que, per molt de dretes que siguis, difícilment trobaràs independentistes al PP, però estic fermament convençut que en tots els partits nacionals (també a ICV, el meu) hi ha visions diferents i models diferents d’encaix de la nostra realitat nacional a Europa: passant per Madrid o sense passar-hi, amb diverses gradacions.
Jo sempre he sigut de la ceba, però també m’he preguntat sempre per a què. I per això sóc on sóc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!