No em sé estar d’afegir alguna cosa més al meu últim post. No sé si així buido el pap o encara no del tot, però menys és res.
Maragall acaba la seva presidència dient que no l’obliguen a marxar, que l’Estatut és gairebé immillorable i que sort d’en Zapatero… I tot això quan tothom sabia que no era cert i el poble menut sovint ho deia.
Ara, Maragall torna a parlar i diu que diu la veritat -si més no, allò que tothom creu que és la veritat o part de la veritat- però la consigna del seu partit és ignorar-lo i així ho fan no només els seus sinó tot el Govern.
Francament, de debò pensa la nostra elit política que la ciutadania d’aquest país no és prou madura i formada? Oi que aquest tipus de comportaments ajuden a veure la política com un artefacte tancat, opac, tacticista i de curt recorregut? No contribueix, això, a la desafecció de la política?
Perquè, a banda dels fets, no només estem davant la constatació que el president va mentir, sinó que, a més, ho acceptem amb tota la naturalitat, perquè ja se sap que la política és així, o és això!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
http://www.iloveiu.org/