No volia pensar malament. Quan hi ha dentencions amb etiqueta de "terroristes", tendeixo a fer l’exercici de no malpensar. Però quan vaig veure sortir del TOP (perdó, de l’Audiencia Nacional) aquell xicot coixejant i plorós, no em va quedar més remei que tornar a pensar malament (punxeu
aquí). La democràcria es veu que arriba fins a la porta de certes comissaries, i encara.
Encara, perquè em diu la meva filla que, comprant al Decathlon de la plaça vila de Madrid de Barcelona, va veure com "pillaven" un noi que havia robat cinc parells de vambes. Els "ssegurates" el van dur a un
quartet i allà el van anar estomacant. Diu que n’hi havia uns i se sentien els cops; en sortia algun, amb la camisa tacada de sang, i n’hi entrava un altre a continuar fins que van treure el noi en estat deplorable. Amb aquesta seguretat, no sé si gosaré tornar-hi a entrar.
Tornant al principi, però, si no hi ha proves que les denúncies són falses, tenim un problema com a societat democràtica que pretenem ser.