Els africanistes van fer carrera. Franco, Millan Astray i tants altres van patentar el mètode: no es tractava de vèncer l’enemic sinó d’exterminar-lo. Això és el que van fer durant la guerra civil i la postguerra.
I això és el que estan mirant de fer els seus hereus del PP.
Però si ni en la guerra ni en la postguerra se’n van sortir, molts menys ara.
Avui faran la
mani més gran de la història de la democràcia tant si són dos com dos cents mil. Continuaran tocant la fibra de la màxima irracionalitat i de la falta de cultura política democràtica de les espanyes i arraconaran una mica més el PSOE i el Govern que, com que beu de la mateixa cultura, ha estat incapaç (i d’aquí plora la criatura) de plantar cara a l’extrema dreta d’antuvi.
Torno amb el que vaig
apuntar fa uns dies. Estem davant un desafiament a la democràcia i front a això cal activar amb totes les forces la lluita ideològica en tots els àmbits. Sense manies ni tacticismes estèrils. Però també la del carrer (per a quan una mani contra el PP?), que sembla que el tinguem abandonat. Si ells es manifesten, els demòcrates també, però sense excuses. Les coses clares.
Clar que nosaltres no busquem la victòria sinó la democràcia, la raó, el diàleg… i per a això cal un nivell.
Hola, si m’ho permets et deixe un enllaç a un article meu al voltant dels nombres reals de la seua mani més gran de la història de la democràcia:http://sino9c.wordpress.com/2007/03/11/la-delegacio-del-govern-es-massa-generosa/Ara és quan cal reaccionar, perquè no es pot trencar les regles del joc manipulant per a botar les caselles de tres en tres. Els ciutadans no som panolis, aquesta gosadia els eixirà cara.