El bloc d'Enric de Vilalta Pach
El bloc d'EdV
La salut del català (1?)
Sento que el programa d?en
Bassas a Catalunya Ràdio es vol dedicar la setmana que ve a esbrinar la
percepció que té la gent sobre la salut del català.
No sé si algú recordarà que el futur de la llengua es juga en tot el domini lingüístic, però ben segur que sentirem parlar de
tallats incompresos, de cafès amb gel víctimes del canvi climàtic, d?alguna
sortida de to, del costum saníssim de canviar de llengua a la mínima
possibilitat de fer-ho, de genuïnitat, pèrdua de qualitat i empobriment, del jovent dimissionari…
I tot
això deu ser, poc o molt, cert. Com ho és que plou sobre mullat quan
algú té la tendència a culpar de la situació als nous immigrants. Vull dir que,
just abans que comencés a percebre?s, posem cap al canvi de mil·leni, la gent
corresponent al percentatge dels que no entenien el català era, majoritàriament
gent gran. Vull dir que, per un breu espai de temps, molta gent va tenir la
temptació de pensar (va fer-ho) que l?únic problema del català era l?ús i que
tot el que s?havia de fer era treballar per augmentar-lo i normalitzar-lo.
Doncs no. Ara tothom constata
que hi ha un gruix important, significatiu, de persones (especialment,
nouvingudes) que desconeixen la llengua i que s?afegeixen a aquelles que ja hi
havia. A més, sembla que s?ha descobert
que l?ensenyament reglat no ho ha fet del tot bé i que fins i tot ha generat
anticossos en determinats grups de joves de certes àrees del país.
Sóc dels que pensen que el
(nostre) món no és blanc o negre. No sóc ni dels que ja he enterrat la llengua,
ni dels que pensen que ja ho tenim tot fet. Com tampoc dels que diuen que
aquest mal no vol soroll. Més aviat em sembla que n?hem de parlar el que
calgui, però sense apriorismes catastrofistes. I sobretot sense acabar sent
monotemàtics, que al final tot cansa.
Reconèixer l?estat del pacient
no vol dir acceptar un destí ineludible. Les ganes de viure són fonamentals per
sortir-se?n i, tot i que no sóc jugador, no conec ningú que aposti per un
cavall, els amos del qual diuen que s?està morint.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La salut i alhora supervivència del català dependrà sobretot dels catalanoparlants,no s’hi val queixar-se i planyer-se que es parla poc,que desapareixerà i després comprar premsa en castellà o canviar-nos de llengua continuament.