Vaig una mica descontrolat i no hi ha manera que regularitzi els meus posts.
Aquesta setmana en tenia per a donar i per vendre i no hi ha hagut manera.
Tot i que sigui amb retard, a veure si puc dir alguna cosa sobre el projecte de llei del dret a l’habitatge.
Per començar, ens hem de felicitar que el Govern no hagi perdut el temps i que un mes i mig després de les eleccions ja hi hagi projectes tan emblemàtics com aquest aprovats.
Però al marge d’això, em sembla destacable que els portaveus dels poderosos pubiquin-publicitin, dia sí dia també, les "maldats" del projecte. El lloguer social forçós durant un màxim de sis anys per a pisos desocupats durant més de dos anys (sempre i quan no s’hagi volgut col·laborar amb l’Administració per posar l’habitatge en el mercat) sembla que els fa estremir. Calfreds, mals de panxa i records al comunisme malvat.
La llei, quan s’aprovi (encara falta tot el tràmit parlamentari, durant el qual s’hi poden introduir esmenes), hauria de permetre anar solucionant el greu problema de l’accés a l’habitatge. I dic "hauria" perquè després hi ha d’haver la voluntat política d’aplicar-la amb totes les seves potencialitats i cal, també, dotar-la econòmicament.
És evident que tothom que en aquests moments malda per accedir a un habitatge digne vol solucions immediates, però això és impossible. Amb tot, si tenim en compte que hi pot haver vora 400.000 habitatges desocupats a Catalunya, pot ser que d’aquí a un any no estiguem parlant en els termes que ho fem ara. No estarà tot fet, però ens hi haurem posat.
Si hi han 400.000 vivendes desocupades, més els milers i milers que s’estàn edificant actualment, més si la pujada dels tipus d’interès segueix, potser només amb el funcionament natural del mercat s’ajustaràn els preus, en un termini d’un o dos anys. De fet, es el que diuen alguns que hi entenen en mercats immobiliaris. Jo, modestament, també crec que hi haurà baixada considerable de preus a mig termini. D’aqui 2 anys en podem tornar a parlar.
Aquesta llei sols penalitzarà aquells (legalment) desprotegits. Els forts restaran indemnes, com sempre. Ens movem en el brou de cultiu dit societat de mercat o capitalisme liberal. Per si no ho havies copsat. Ni s’exposaran habitatges a lloguer, ans el contrari, se’n faran de nous en règim de lloguer. Amb les conseqüències urbanístiques i socials aparellades. I contra les mediambientals.
Sols, com diu l’anterior, comentari resta un parell d’anys per a que el desequilibri financer torne a ajustar-se. Si pot, i si no pot, tornaraà a guanyar la dreta conservadora. C’est la vie, ici !
En parlarem aviat.
Cordialment, Enric.