21 de novembre de 2006
Sense categoria
1 comentari

Nostre senyor era de Burgos

Un cop més constato que la religió és l’opi del poble. En aquest cas, mata la llengua que durant generacions han parlat el gitanos d’Hostafrancs.
No és un tema desconegut pels que ens dediquem a aquestes coses del català, però avui ho ha pogut copsar tot el país a través de l’Entre línies de "la nostra": nostre senyor era de Burgos i, per això, cal predicar i cantar(-li) en espanyol, tot i ser catalanoparlant.
Si per parlar amb l’altíssim s’ha de fer servir l’espanyol, què no farem amb qualsevol mortal!

  1. L’Arriba y Castro deia als nanos de Cabra del Camp, allà pels anys 50: "Niños, elevad vuestras oraciones en castellano que así llegan más rápido al Altísimo". En fi, que d’allà on no n’hi ha no en raja… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!