S’ha mort el Guti, l’històric dirigent del PSUC, d’ICV i de l’Assemblea de Catalunya. El pare, l’avi, el company. El presumit. El pedagog de la ciutadania europea.
Amb aquest post vull fer arribar el meu condol més sincer als qui l’han estat acompanyant en aquesta darrera setmana. No haurà estat gens fàcil.
La seva família vol acomiadar-lo en la més estricta intimitat. D’aquí a uns dies hi haurà l’homenatge que la seva figura es mereix.
I com que jo no sóc gaire donat als homenatges ni a les elegies postmortem, m’estimo més deixar-lo amb paraules seves:
Salut i bon treball!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!