Diuen que la independència és una opció socialment hegemònica. No ho sé, però és segur que cal continuar eixamplant la base que hi dóna suport.
En aquest sentit, cal convèncer els federalistes dependentistes d’aquest país que no hi ha cap futur a Espanya que no sigui de submissió, i per fer-ho necessitarem tota l’ajuda del món perquè, com els polítics, no tots són iguals. No és el mateix un federalista d’ICV, que creu en el dret a decidir, que un dependentista de Ciutadans que no l’entén com un dret democràtic. El federalisme d’ICV ha estat un aliat en el procés fins al 9-N, i ha de continuar sent-ho cap a la independència, que és l’única solució per enfrontar més bé els problemes socials. Amb la República Catalana podrem obrir la porta a la construcció d’un model de país que ha de ser molt diferent al d’Espanya.
L’últim cap de setmana de febrer ICV va fer una Convenció Nacional a Sabadell. Una trobada prevista, inicialment, per aclarir quin era l’horitzó nacional de l’organització i que, a més, havia de servir com a inici, a l’ofensiva, del cicle electoral. I, certament, s’hi va aprovar un full de ruta “nacional”. Però aquell full de ruta no és el meu.
Estic absolutament convençut que aquest procés que vivim, que protagonitzem, ens ha de dur a la independència. Entenc que dins del partit hi hagi gent que estigui decebuda amb el fracàs de l’encaix amb l’Estat espanyol, i que necessiti parades abans d’acceptar que l’única opció possible és la independència, però la proposta aprovada no només no és viable, sinó que hi manca una cosa tan elemental com la data de caducitat. Per no parlar de l’absència d’arguments que puguin defensar el manteniment del país en un altre. Perquè això d’un “Estat català lliure i sobirà dins d’una Espanya plurinacional”, com es fa? Què és? Com es pot ser lliure i sobirà sense passar per la llibertat i la sobirania? Com es pot tenir una relació bilateral, de tu a tu, amb l’Estat (espanyol) sense ser lliure?
Per altra banda, el document aprovat, que es permet el luxe de perdonar la vida als independentistes quan afirma que la independència és “una opció legítima” (gràcies, companys!), diu que en el cas hipotètic que potser es donés el cas que s’arribés a plantejar la independència perquè l’Estat espanyol es nega a negociar “res”, caldria que a can ICV tornéssim a parlar-ne. Però, a més, caldria que hi hagués suport de la majoria de la població via referèndum (que, per altra banda, no podria fer-se sense permís de l’Estat espanyol, oi?) i que la comunitat internacional hi donés suport (abans de tot!).
Tot plegat, deixa la política nacional supeditada a l’agenda espanyola, amb l’excusa de mal pagador que a Espanya hi haurà un canvi en les pròximes eleccions generals. O sigui, que Podemos i IU, que no comparteixen ni la proposta d’ICV, faran (o ens ajudaran a fer) què? Algú pot creure de debò que hi haurà una oferta espanyola per poder fer un referèndum que ens dugui a un Estat (monàrquic) confederal? (per cert, mai hagués pensat que hi hagués tants monàrquics a ICV, si m’he de guiar per la quantitat de vots que hi va haver en contra d’incorporar la República Catalana al full de ruta).
Es tracta de salvar el partit? Per a mi només si aquest propòsit és compatible amb salvar el procés que mena la majoria del moviment sobiranista del país. El partit té sentit com a instrument per a l’alliberament nacional, social, ecològic i personal i per a la construcció del model de societat pel qual hem optat. Com he dit repetides vegades, no es tracta que ICV es faci independentista sinó que en aquest moment opti per la independència. Per això alguns proposem de fer un corrent que expressi la diferència entre una direcció federalista i una part de la militància independentista. Un corrent que en cap cas pot assumir com a propi el resultat de la Convenció. Si no, per a què?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que cales que els militants de qualsevol partit entenguin que awuest no es el fi per si mateix, si no wue es l’instrument per aconseguir una societat mijor d’acord amb una forma de pensament polític. Quan aquesta eina es percebre que ja no es útil un se ha de anar.
Gràcies company. desitjo que la teva brillantor i coherència argumental obri els ulls a tota la gent d’ICV. Han d’entendre que sense la independència del país continuarem fent la política social i econòmica que ens manin des de Madrid. I ells, miren pel seu interès pel que mai farem polítiques que afavoreixi la nostra gent. Sort
Sí. La frase clau és aquesta: “No es tracta que ICV es faci independentista, sinó que en aquest moment opti per la independència.” És exacte.
Ara per ara, l’evolució del comportament dels dirigents d’IC en relació amb el procés d’alliberament nacional que viu el principat de Catalunya me’ls fa veure com els conservadors d'”esquerres” (no sé fins a quin punt els segueix en això el conjunt del partit i, sobretot, dels votants) d’una manera paral·lela a com els senyor Duran (i no sé si eUDC en conjunt) són els conservadors de dretes. I és una llàstima, perquè l’alliberament nacional permetria millores socials importants (i potser, fins i tot, seria un revulsiu, també en aquest aspecte, per a Espanya). [Haig de posar “esquerres” entre cometes per tal com, per desgràcia, va just després de ‘conservadors’.]
és que ni ells saben que volen o potser si. Continuar amb Espanya i aleshores com resoldran el tema social amb un Estat corrupte i fracassat des de origen. La autentica revolució social és la independència d Catalunya, pel potencial que genera en tots sentits. Despres ja dependrà de nosaltres. L’article és molt clar, potser el més clar que he llegit per retratar el paper de ICV.