El bloc d'Enric de Vilalta Pach

Abans de començar. La bandera de la República espanyola ha estat per a mi sempre un símbol de llibertat per raons històriques òbvies i perquè són molts els demòcrates que van donar la vida o van patir presó per defensar-la. I si és la que reclamen com a símbol els que volen per al seu país una República, continuarà tenint la meva simpatia. Jo també vull que Espanya sigui una República (si els espanyols ho volen, és clar!). Però no és la meva bandera republicana, la del meu país, la de la República Catalana.

El 2 de juny, el rei dels espanyols va abdicar. Feia molt de temps que des d’aquí reclamàvem que es moguessin. Doncs ja ho han fet. De fet, només han començat. Tot i que ho negaran tant com puguin, no dubto que una de les claus (si no la principal) de l’abdicació és el procés que viu Catalunya. Vicent Partal, en el seu editorial a Vilaweb, ho explica: la gran operació de la tercera via s’ha posat en marxa. I l’objectiu és que, amb l’aparença d’una oferta de refundació constitucional, es trenqui el bloc social i polític sobiranista i s’esberli el procés d’alliberament nacional.

Continua

Passa, però, que l’abdicació ha desfermat la “bèstia republicana” (amb l’ajut inestimable de qüestions tan diverses com la crisi, les polítiques austericides, la fallida del bipartidisme espanyol amb els resultats de les eleccions al Parlament Europeu, la corrupció, o el descrèdit de les institucions). Passa que, tot i que el republicanisme espanyol no té força com per impedir el tripijoc de l’statu quo i forçar la caiguda de la monarquia, els partits del sistema tindran uns dies moguts i viuran la incertesa de si se’n sortiran (especialment un PSOE feble que corre el risc d’implosionar). 

I passa que correm el risc de caure en el que anomeno “el miratge republicà”. Perquè un dels components del bloc sobiranista (ICV-EUiA), s’implicarà en la política espanyola en clau republicana. Ha començat ja a fer-ho plantejant el debat “monarquia o democràcia (República)” quan a Catalunya el debat no era, fins ara, aquest, entre altres coses perquè els catalans tenim definida la consulta del 9 de novembre en uns altres termes. Quan ICV diu “Nosaltres no volem un rei,  volem votar el 9N i volem votar entre República o Monarquia” s’estan situant en el marc espanyol, amb coordenades espanyoles, perquè aquesta República i aquesta Monarquia són espanyoles. I, esclar, se situen en el bloc que empeny per aconseguir “la 3a”, amb una lògica que podria expressar-se així: ara, la República(espanyola), que després tot vindrà rodat. Ho vam veure el mateix dia 2 de juny: la representació simbòlica d’ICV a les places dels ajuntaments va ser amb banderes republicanes (espanyoles) i les apel·lacions que es van fer van ser a aconseguir la III República (espanyola).Si és cert que ICV és“punt de trobada d’independentistes i federalistes”, s’ho haurien d’haver estalviat.

No acabo de tenir clar si té gaire sentit exigir un referèndum sobre “el model d’Estat” alhora que un altre sobre si marxem o no d’aquest Estat. Però si es fa política profederal, també se n’hauria de fer de proindependentista. I, per exemple, procurar que tots els escrits, mocions municipals o proposicions parlessin de “república”, apel·lant a l’esperit republicà de futur, sense que s’hagi de lligar a la “segona república espanyola” (o a la tercera). 

Feta (amb més o menys destresa) la reflexió, cal donar suport amb fermesa a  l’esquerra espanyola que vol la república i considera que els catalans tenim dret a decidir la independència. I, alhora, ser conscients que el procés a Catalunya ha de seguir la seva via sense escoltar els cants de sirena que ja han començat a sonar amb l’himne republicà de música de fons.

El bon veïnatge és important per a tothom, i el canvi de règim pot ajudar Espanya a trobar el seu propi camí constituent, ja que Catalunya ha traçat el seu mirant que tots dos s’ajudin i no s’entorpeixin. És fonamental, en aquest context, que les esquerres contribuïm a destriar bé els dos processos i evitem generar confusió.