10 de setembre de 2006
Sense categoria
2 comentaris

11 de setembre

Demà és 11 de setembre, i fa 30 anys d’aquella Diada de Sant Boi en què es va poder commemorar per primera vegada sense haver de córrer la festa nacional de Catalunya.
Des de 1977, no he anat mai a retre homenatge a Rafael Casanova. Més enllà del simbolisme de qui es va trobar amb el penó de Santa Eulàlia a les mans i fou lleument ferit, quin homenatge li hem de retre? No van ser molt més herois i defensors del país els que caigueren a les muralles? I els que van haver de d’enderrocar amb les pròpies mans casa seva per bastir la Ciutadella? I els que, més enllà de Barcelona, van mirar de continuar resistint? I el general Moragas?
En Casanova, de Moià a Sant Boi, va viure per fer carrera i va morir, rehabilitat, tranquil·lament en el seu llit.
Els partits que es reclamen de l’esquerra nacional farien bé de recordar que és al Fossar de les Moreres on hi ha el símbol del catalanisme popular i, simbolisme institucional a banda, deixar la Ronda de Sant Pere per a la dreta.

I a mi tampoc em faria res tenir un estat propi.

  1. Precisament, on descansen les despulles dels batallons de la Marededéu dels Desemparats i de Sant Vicent Ferrer, tot defensant la ciutat de Barcelona que reculant, tot reculant, van arribar fins allà dalt. 
    Cordialment jb.

    PS: malgrat que no tingueres temps calia comparar ambdós estatuts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!