18 de juliol de 2006
Sense categoria
1 comentari

70 anys

Avui fa 70 anys del cop d?estat feixista contra la Segona
República espanyola. 70 anys de l?inici d?una guerra civil que es va allargar
amb una dictadura ferotge fins que el 20 de novembre de 1975 el general Franco va morir al llit.

ICV i ERC s?havien proposat rescabalar la memòria dels que
es van mantenir fidels a la legalitat i dels que van lluitar per la democràcia
impulsant a Madrid una llei que els fes justícia. Però el govern del PSOE, amb
un retard de dos anys, ha aigualit el projecte legislatiu que havia promès ?vés
a saber si només per la pressió del PP- i ara en té prou amb una reparació
moral per als antifeixistes i per les víctimes dels dos bàndols! I d?anul·lar
els consells de guerra i altres sumaríssims, ni parlar-ne, que eren ben legals.

El PP sap ben bé d?on ve. Sap on té les arrels sociològiques
i ideològiques. Però és escandalós que en ple segle XXI la democràcia espanyola
sigui tan deficitària com per no condemnar la dictadura i les seves accions. Perquè
el PSOE, si no proposa d?anul·lar els consells de guerra -que es feien "por
auxilio a la rebelión?!- el que està dient és que reconeguem la legalitat del
franquisme. Pot ser que el pare d?en Bono hi tingui res a veure? (Per cert, que potser comença a ser hora de
plantejar-se d?aplicar la "llei de partits? al PP per no condemnar explícitament
la violència terrorista de la dictadura).

30 anys després de la mort del dictador no ens podem permetre el luxe de no tenir polítiques de recuperació de la memòria històrica en el país d’Europa que va patir durant més anys una dictadura.

  1. Sin duda, el día que Iniciativa condene los asesinatos de sus antecesores comunistas en la guerra civil, tendrás un poco de fuerza moral para comenzar a reclamar lo mismo de otras formaciones. Pero veamos un poco lo que dices:

    “Avui fa 70 anys del cop d’estat feixista contra la Segona República espanyola”. ¿Feixista? ¡Qué cara te es esta palabra! ¡Cómo la has pronunciado con deleite una y otra vez dirigiéndola a todos los que, por haber leído un poco, no piensan como tú! ¿Era fascista Queipo de Llano? ¿Lo era Aranda? ¿Beigbeder? ¿Los carlistas eran fascistas? ¿Cómo se come? ¿El duque de Alba también era fascista? ¡Extraña aristocracia! Y el primer jefe de estado del bando nacional, el general Cabanellas, que era masón, ¿también era fascista? Pero sigamos:

    “70 anys de l’inici d’una guerra civil que es va allargar amb una dictadura ferotge fins que el 20 de novembre de 1975 el general Franco va morir al llit”. Si la de Franco fue una dictadura feroz, ¿cómo llamarías tú a la de Castro? Porque veamos: La República tuvo que reprimir Asturias o Casas Viejas; ¿qué levantamiento popular semejante puedes aducir durante los cuarenta años de dictadura? Si es que el final resultará que la mayoría de la gente no la veía tan feroz a la dictadura. Otra cosa es pretender vivir de cuento (felicidades por tus éxitos), pero hay que cuida la adjetivación, ya lo decía Pla.

    “ICV i ERC s’havien proposat rescabalar la memòria dels que es van mantenir fidels a la legalitat i dels que van lluitar per la democràcia impulsant a Madrid una llei que els fes justícia”. Pregunta: ¿Los que se mantuvieron fieles a la legalidad fueron los guardias de asalto que le dieron el paseíllo y el tiro de gracia a Calvo-Sotelo (líder de la oposición parlamentaria) pocos días antes de iniciarse la guerra? ¿O te refieres a los que daban paseíllos con la guerra ya iniciada?

    “té prou amb una reparació moral per als antifeixistes i per les víctimes dels dos bàndols!” Se ve que lo de los dos bandos te hace exclamar. Relájate, hombre. Pregunta por ahí: verás que lo de buenos y malos comienza a menguar en los cuentos para niños de diez años, y a los catorce ya no existen personajes unívocos, sino que se plantean dilemas morales. A ver si vamos llegando a los catorce, venga, anímate.

    “I d’anul·lar els consells de guerra i altres sumaríssims, ni parlar-ne, que eren ben legals.” Los que sí se hacían con garantías jurídicas de primer orden eran los procesos de las chekas, esos que has condenado tantas veces y que tanto te indignan.

    “Però és escandalós que en ple segle XXI la democràcia espanyola sigui tan deficitària com per no condemnar la dictadura i les seves accions”. ¿Y qué tiene el siglo XXI (no en pleno, estamos al principio) como para que sea la piedra de escándalo? Si los españoles (catalanes incluidos, qué le vamos a hacer) apoyaron mayoritariamente el régimen surgido de la guerra civil durante cuarenta años, ¿qué pretendes? ¿Que se condenen a sí mismos? ¿A sus abuelos? Comienza por condenar a los tuyos, y luego ya veremos.

    “30 anys després de la mort del dictador no ens podem permetre el luxe de no tenir polítiques de recuperació de la memòria històrica en el país d’Europa que va patir durant més anys una dictadura.” ¡Connio! Y la URSS dónde está, ¿en Oceanía? ¿Y cuánto tiempo duró la bromita de la dictadura del proletariado? La pérdida de nivel de tu reflexión es total, y eso que habías empezado ya muy abajo. Pero lo has logrado, bordeas ya la irrealidad total. Y es que la incultura, si se la sabe disfrutar, entretiene mucho.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!