8 d'agost de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Oleiros, 7 d’agost

Quan m’he llevat, se m’ha acudit pensar que al Cap de Creus ja havia
sortit el sol quan allà on era encara era fosc…Després, d’hora, hem
anat al cap Fisterra, amb vent però amb una certa promesa de bon dia (a
la gallega). Ens hi hem estat una estona, hi hem fet fotos i, cap a les
10, quan começaven a arribar cotxes, hem marxat cap a Cee a comprar,
abans de deixar les Rías Baixas.

Al cap hi ha el Far, la “bota del
pelegrí”, la creu… però allò que pot impressionar sobre les roques
nues del final del món és el vent, la mar enorme que s’obre als teus
peus i -avui no era el cas- les onades i la tempesta.

Des de Cee
hem pujat cap a Muxía. La vila no és res de l’altre món, però les vistes
(des del mirador “O Corpiño” es veu el poble, l’entorn del Santuari da
Barca, la ría de Muxía-Camariñas, el Faro Vilán i el monte Facho) i les
platges ja són una altra cosa. A més, hi ha les pedres: Pedra de Abalar,
Pedra de O Timón i Pedra de Os Cadrís, cadascuna amb les seves
històries i llegendes. I per si encara no en teniu prou, la ruta del
romànic de Muxía. Continuava fent vent i s’anava tapant i ennegrint el
cel.

En lloc d’anar a Camariñas i resseguir la costa, hem decidit
anar pujant cap A Coruña i cap a Oleiros, on teníem l’hotel. Tot i que
al final hem hagut de recórrer a la plicia local per arribar-hi, a dos
quarts de quatre sèiem a taula per dinar. No eren aquests els plans per a
avui, però una mica de descans tampoc farà mal!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!