Gavines. Tota la nit acompanyat per la xerrameca de les gavines. Es
parlen, ens avisen (?), es passen informació, es preparen per reproduir
les escenes de Hitchcock… Gavines. Obro un ull i consulto la claror.
Obro l’altre i em miro la BB. Mentre processo l’hora, maquinalment, miro
els missatges que hi ha. Encara podria dormir una mica més si no
m’haguessin desvetllat. Provem-ho.
Un quart de deu. Dutxa ràpida. Avui toca marxar d’O Grove cap a Noia. Em sap una mica de greu.
Carreguem
les maletes després d’esmorzar i sortim cap a Cambados. Més enllà de la
costa i les platges, poca cosa a veure (excepte el que diuen les guies,
a les quals no hem fet cas!). Seguim cap a Illa d’Arousa, a la qual
s’accedeix per un pont de 2 Km. Té un parc natural (Carreiron) amb
dunes, pinedes i un parell o tres de càmpings, que intuïm que han de ser
una delícia de pau i tranquil·litat.
Mentre seguim les
carreteres, comentem que, certament, la ruta do viño fa honor al seu
nom: raïm emparrat en qualsevol tros de terra on se’n pugui plantar!
Després,
continuem cap amunt, en direcció a Vilagarcía d’Arousa, que prevèiem
travessar ràpidament en direcció a Rianxo. Aquí, em desfogo una mica. No
recordo haver visitat mai un país i unes ciutats tan mal indicades, amb
una senyalització tan deficient, com el que porto fet aquests dies! Ja
no és només que els pobles no tinguin rètol a l’entrada (molt menys a la
sortida!), és que, literalment, no saps cap on anar ni amb l’ajuda dels
mapes! Travessar Vilagarcía (volgudament) sense preguntar ens ha dut
mitja hora o tres quarts.
Superada la “barricada”, cap a Rianxo,
on hem parat a fer una cerveseta (la primera el dia!) i després cap a
Noia on, després d’instal·lar-nos, hem dinat en un restaurant anomenat
“O Forno”. Impressionant: per 15 € (menú 1 persona), platerada de
percebes, “chuletillas”, postre, cafè i ampolla de riveiro! La
“fotògrafa-que-no-vol-ser-penjada” no ha pogut amb tot i s’ha hagut
d’endur marisc per berenar!
Tornada a l’hotel i descans o sessió
d’ordinador, a gust del consumidor. Al vespre, sortida a visitar la part
antiga de Noia: una església, uns quants carrers i una taberna muntada
en un palau gòtic del segle XIV, realment maca. I, ben d’hora, a jóc
(són les 22:20 i ja acabo!). Massa d’hora, per a mi!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!