Primer la premsa. Caminada sota l’espurneig fins a l’altra punta del
poble. Només un diari (el Pais)i tornada cap a l’hotel, a esmorzar.
Avui
toca anar cap a Combarro. Tot i que ja teniem aquest poble en la ruta
inicial, el recepcionista de l’hotel de Santiago ens el va recomanar
molt especialment. Decidim anar-hi per la costa, passant per Sant
Vicente d’O Grove i Sanxenxo i, abans, per una zona on fan surf, on hi
ha platges meravelloses com A Lanzada (4 Km de platja oberta a
l’Atlàntic). En aquesta platja hi ha un santuari (Nosa Señora de A
Lanzada), romànic, del segle XII, menut i més del meu estil.
Abans
d’arribar a Portonovo trobem una cua que ni un dia d’estiu tornant de
Castelledefels. Resistim, però una hora després decidim deixar Sanxenxo i
aventurar-nos cap a l’interior. Unes carreteres i unes voltes després,
apareixem a Combarro.
Realment, aquest és un poble notable. Té,
lògicament, port, però a més és “municipi d’interès turístic” perquè
manté un conjunt genuí d’arquitectura popular gallega. Les cases, que es
van fer sobre el litoral granític i darrera hi havia les terres de
conreu, segueixen una mena d’eix longitudinal (la rúa de San Roque), del
qual surten diversos carrerons que baixen al mar. Hi ha més de seixanta
hórreos (la majoria arran de mar) i creus (cruceiros) amb taules de
pedra (altars) davant que es veu que les dones guarnien per Corpus.
Vam
dinar musclos “infierno” i sardines, amb riveiro i vam tornar
tranquil·lament cap a O Grove, amb l’única pega que tot el dia va estar
plovent, poc, però plovent.
Abans, però, vam anar a veure com les
dones venien a pes l’esfoç del seu treball diari, collint escopinyes,
cloïsses, o el que els entrés. Un “cupo”, un màxim de cent euros diaris,
i anar-hi anant.
Després, a la nit, encara vam tenir gana com per
anar a la Taberna O pescador i sopar i beure bé. I, al remat, un
gintònic de comiat d’O Grove. De moment,per a mi, el millor del viatge.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!