Abans de fer cap moviment, vaig sortir a comprar la premsa: hi ha
coses que no es poden deixar passar, per molt que la BB et connecti al
món sencer.
Després d’esmorzar, vam ser sotmesos al clàssic
interrogatori del recepcionista que, a canvi, va donar-nos quatre
indicacions interessants.
Al matí, però, vam cenyir-nos al pla.
Vam tornar entrar a la ciutat vella i ens van endinsar pels carrerons
que havíem tastat la nit anterior. La rúa do Franco, la rúa Nova, do
Vilar, da Raiña, la praza Cervantes, la praza de Fonseca, do Toural…
Vam visitar l’Obradoiro, la catedral, la praza da Quintana i totes
aquestes coses que s’han de visitar (és un dir, perquè tot són esglésies
i similars, i a sobre recarregades, i un és més de romànic i gòtic).
Tal
com la nit anterior, vam anar fent tastets, ara aquí, ara allà: pel
Franco, Raiña, do Vilar, Nova… fins que vam decidir anar a
decansar(-la) a l’hotel (jo vaig aprofitar per fer la primera anotació
d’aquesta sèrie).
A la tarda, després del descans, sant tornem-hi.
Aquest cop, cap a l’Alameda, des d’on vam fer unes quantes fotos. Des
d’allà, travessant tota la ciutat vella, vam anar fins a la praza
Cervantes i, des d’allà, per la rúa da Troia, fins a Casa Elvira, a la
rúa de porta da pena. Casa Elvira és un lloc fantàstic, tranquil, amb un
pati ple de flors i d’olors amagat per una entrada vulgar. Un lloc
d’aquells on el temps passa sense que te n’adonis i on tant pots beure’t
una cervesa, com sopar prou bé (tot i que nosaltres no ho vam fer).
En
sortir, vam anar a petar a un lloc anomenat “A despensa da Troia”, a la
rúa da Troia. Un local minúscul però molt ben aprofitat, amb moltes
taules a la terrassa del carrer, on amb la consumició ja et treuen mig
sopar i on, si ho vols, pots acabar d’arrdonir-ho amb pop o qualsevol
altra cosa que porten de l’altra banda del carrer. I gens car.
En
acabat, vam decidir encaminar-nos al bar Orense, la nostra descoberta
del matí. És un bar familiar, en el sentit literal, on es pot beure i
menjar a preus realment populars i on la majoria de la parròquia és del
país.
Després, encara vam fer un volt de comiat per alguns carrers. L’endemà tocava anar cap a les Rías Baixas.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!