El bloc d'Enric de Vilalta Pach

Ja sabem que la Justícia és un dels poders de l’Estat on més s’està notant l’enquistament del conservadurisme. Ho veiem amb les resolucions i actuacions de l’Audiencia Nazional o en les resolucions de de la JEC, per posar dos exemples recents.

Precisament, la proposta de nou Estatut sobre
la justícia a Catalunya té un objectiu bàsic: adaptar l’administració de la Justícia a la descentralització
provocada per l’Estat de les Autonomies i, d’aquesta manera, millorar la
qualitat del servei que presta a la ciutadania.
Per això, la proposta de nou Estatut posa les bases per a una
organització que, respectant la unitat del
poder judicial, sigui més propera i asseguri la competència de la Generalitat a l’hora de
gestionar l’administració de la Justícia.

El text consolida el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com a última instància judicial, és a
dir, el tribunal que culmina l’organització judicial a Catalunya. Això
significa que els processos judicials s’esgoten a Catalunya, sens perjudici del
recurs per a la unificació de doctrina al Tribunal Suprem espanyol.

La proposta de nou Estatut també
crea el Consell de Justícia de Catalunya, l’òrgan de govern del poder judicial
a Catalunya que actua com a òrgan desconcentrat del Consell General del Poder
Judicial. Una part d’aquest Consell de Justícia de Catalunya serà nomenada pel
Parlament de Catalunya.

Per altra banda, aquest títol obliga els jutges i
magistrats que exerceixin a Catalunya a conèixer el català per a fer efectius
els drets lingüístics de la ciutadania.

El darre capítol s’ocupa de les competències de la Generalitat, o sigui, dels instruments que han de fer possible un servei de qualitat: els mitjans personals (oposicions, concursos i requisits de coneixements del català); mitjans materials; oficina judicial, òrgans i serveis de suport; justícia gratuïta i procediments arbitrals i de mediació i conciliació; demarcació, planta i capitalitat; i justícia de pau i de proximitat.

No em puc estar, a més, de recomanar la lectura d’aquest article sobre llengües i nou Estatut publicat a la Vanguardia per A. Branchadell i Ferran Requejo. M’ha agradat perquè em sembla desapassionat i, si m’ho permeteu, objectiu. El debat de l’Estatut està mancat d’ambdues coses i és com si tot ens empenyés al blanc o el negre; jo sé, perquè ho he vist, que hi ha més colors.