El Títol Preliminar conté els
elements definitoris, les bases sobre les quals es construeixen els continguts
institucionals, competencials, nacionals o socials que es desenvolupen en els
títols posteriors.
S’hi defineix Catalunya com a
nacionalitat (article 1) i la Generalitat com el sistema institucional en què
s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya (article 2). També es fa
esment a les relacions entre la
Generalitat i l’Estat, que es fonamenten en els principis de
lleialtat, bilateralitat i multilateralitat (article 3). També s’hi proclamen
els principis que han d’orientar les actuacions dels poders públics de
Catalunya. I aquí destaquen la llibertat, la igualtat, la democràcia, el
pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l’equitat
de gènere i el desenvolupament sostenible (article 4).
En aquest títol es reconeixen els
drets històrics del poble català (article 5), que ja es va autogovernar abans
de 1714 i durant la Generalitat republicana. S’estableix la igualtat jurídica
entre el català i el castellà (article 6), es defineixen els símbols nacionals
de Catalunya (article 8) i es fa referència tant als territoris amb vincles
històrics, lingüístics i culturals de Catalunya com a les comunitats catalanes
a l’exterior (articles 12 i 13).
També es defineix la condició política dels catalans (article 7) i es reconeix
la capitalitat de Barcelona (article 9) i la identitat cultural, històrica,
geogràfica i lingüística de l’Aran (article 11).
Com que sóc del gremi, vull destacar
que l’article 6 defineix el català com a llengua pròpia de Catalunya, llengua
d’ús normal i preferent de les administracions públiques, llengua normalment
emprada com a vehicular en l’ensenyament i llengua oficial. I, sobretot, que els
ciutadans i les ciutadanes de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer el
català i el castellà. Així s’acabarà amb el doble tracte que l’oficialitat ha
tingut fins ara: una llengua de primera que tothom tenia el deure de conèixer,
i una llengua de segona, a la qual no era aplicable el deure esmentat.
Per altra banda, aquest
mateix article reconeix que Catalunya comparteix patrimoni lingüístic amb
altres territoris (això es desenvolupa en l’article 12, que aclareix que uns
formen part de l’Estat espanyol i d’altres no) i la declaració de la llengua
occitana (que per primera vegada apareix així esmentada en un text legal
modern), denominada aranés, com a llengua oficial i ,alhora, pròpia de l’Aran.
Pel que fa a aquest Títol, em sap greu haver-ho de dir, però ERC ha
volgut utilitzar durant el debat a Madrid un aspecte del text aprovat com a
presumpta mostra d’una pretesa retallada. Es tracta del fet d’haver-se
incorporat a l’article 6 abans esmentat, una referència a l’article 32 del
mateix nou Estatut que formula el principi que "Totes les persones tenen
dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques". Quan els diputats
d’ERC va adonar-se que aquest text figurava en el projecte d’Estatut aprovat
pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre i en la proposta de l’Observatori
de la Llengua, ja no varen presentar cap esmena a aquest article al Senat. Però,
d’altra banda, em sembla que s’ha d’afegir que aquesta referència no suposa cap
renúncia: no volem discriminar ningú per raons lingüístiques i, a més, aquest
principi juga a favor del català perquè és la llengua que continua estant en
inferioritat de condicions en molts àmbits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Castella, a Alemanya o França ningú te més obligació de adreçar-se en un altra llengua que no siga la pròpia del país.
No sols és discriminatòria, si no que no és fa referència a ningun tipus de discriminació positiva per fer justicia en vers el català, al haver-hi estat el català postergat per politicas de gobiernos raíz dictatorial dirigidos des de Madrid com el caudillo por la gràcia de Dios i el imperio i hacia Dios i sus transsiciones.
I ara volen que ens penjem nosaltres mateixa.
Abans no existia el deure conèixer el català i amb el nou estatut si que existeix. No és això un avenç clar i indiscutible? No és això millor per a la llengua? No és això millor al que teníem? Si us plau respongueu aquestes preguntes i no digueu tonteries sobre l’eutanàsia, el franquisme i altres demagògies.
Creieu que el català estarà millor amb l’estatut actual o amb el de 1979?
Es tracta de fer campanya pel NO, esmicolant la llosa que representa la coincidència amb el vot negatiu que també propugna el PP. Però també ha de ser una campanya contra ERC, formació de la qual, ja sigui per la imatge interessada que transmeten els grans mitjans de comunicació o pel galdós paper que han fet els seus dirigents abans no ha decidit demanar el NO, molta gent en té una opinió força negativa.
ERC ja té els seus incondicionals, ha de convèncer el seu electorat potencial i en aquesta mena de consultat ha d’intentar anar més enllà, però hi ha sectors impermeables al seu discurs sobretot perquè és ERC qui el fa, que no estan d’acord amb l’estatut d’en Guerra, en com s’han dut les negociacions, en l’avortó resultant. Hem de convèncer la màxima quantitat de gent d’aquests sectors.
Tenim poc temps i els recursos són en comparació molt minsos. Som-hi!