27 d'abril de 2006
Sense categoria
2 comentaris

Un altre castanyot

Dies enrera parlava del retard en la incorporació del català
al Parlament Europeu i més tard sobre la campanya d’Eurotribune.

Ahir, la mesa del Parlament Europeu ens ho va deixar clar.
El que es decidia era si
els ciutadans i ciutadanes podien preguntar i ser respostos en català al PE,
traduir els principals textos jurídics, i que els europarlamentaris poguessin
usar la nostra llengua en els plens
. Doncs bé, han tombat les
tres propostes per 7 a 6 en un partit liderat pel davanter del PP, AVQ.

Els arguments -de pa sucat amb oli- són el problema tècnic i
el cost econòmic. I cap dels dos funcionen perquè els governs català i
espanyol, així com el Parlament de Catalunya, ja havien dit que es feien càrrec
de les despeses i la qüestió tècnica en aquestes alçades de la història, què
voleu que us en digui! I això en la casa de tots i totes que és -o hauria de ser- tot parlament.

Més aparença de raó poden tenir aquells que argumenten la
connexió entre el reconeixement al parlament espanyol i a l’europeu. És cert
que hem d’insistir en la regulació del plurilingüisme a les institucions
comunes de l’Estat. Fins i tot podria semblar lògic -des de la lògica dels
Estats- que la qüestió es resolgués primer a Espanya i després a Europa. Però el
Parlament Europeu no pot obviar que l’ús del català ja és normal al Consell, a
la Comissió i al Comité de les Regions.

Sempre pidolant, però sense defallir, tard o d’hora
aconseguirem alguna cosa que no serà tot allò que ara preteníem (suposo) però
que ja ens estarà bé perquè serà alguna cosa. Doncs apa! Continuem les
campanyes, engeguem-ne l’enèssima, posem a pencar els nostres representants polítics,
el Govern i el govern amic. Amb tantes energies concentrades ningú podrà
aturar-nos.

  1. ACLARIM-HO?

    Per els que esteu a favor de la legalitat vigent, que uns voleu VOTAR SI, altres NO, alguns en blanc, podeu fer-ho sempre que jugueu en les vostres regles de joc, ens podeu demanar fins a desganyitar-vos que votem el que voleu, però sempre dins del joc del REFERENDUM, Però molts em escollit canviar les regles, i jugarem al NOSTRE JOC del VOT NUL, i no jugarem al REFERENDUM sino com a PLEBE que som jugarem al PLEBISCIT,- el SI i el NO es per aceptar o no les últimes LLEIS proposades per els NOSTRES? representants… mentres que els que jugarem al  PLEBISCIT que vol dir que no aceptem les LLEIS, totes les seves LLEIS, i si per aquelles casualitat guanyés per majoria absoluta el VOT NUL, automàticament quedarien ABOLIDES LES SEVES LLEIS inclos ("el DECRETO de NUEVA PLANTA.") que quedaria sense efecte.

    Particularment NO VULL cap llei que m´ESCLAVITGE!!

    .-PASSEU-VO…

    Jo sols pensar que un CIUTADA de Catalunya tinga tanta BARRA com per signar en pròpia mà que acepta que no ens deixen tenir DELEGACIONS ESPORTIVES… m´entra un calfred…

  2. Aquest conte ja no funciona i la solució després de mil provatures tampoc.
    Però no pateixis que el català serà a Europa, ja que tot obliga per grat oper força a alliberar-nos de l’Estat espanyol.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!