“Traslladar el concert econòmic del País Basc a Catalunya faria inviable
la pròpia existència i cohesió d’Espanya”. “Només cal
veure les balances fiscals, i comprovar què comportaria. Seria
impossible quadrar els comptes”. Montilla dixit.
Devem estar davant d’un cas únic al món: el del president d’un país que defensa no només el robatori anterior sinó el manteniment de l’expoli a què és sotmès. Li és igual, al president de la Generalitat, que no quadrin els comptes del seu govern? És més important, per a ell, que quadrin allà? I el seu partit, què en diu, oficialment?
Ja és casualitat que això es publiqui la setmana abans que, presumptament, el TCdicti sentència sobre l’Estatut de 2006. Fins on estaran disposats a anar els partits en defensa del que va votar el poble de Catalunya? Perquè l’Estatut sigui constitucional segons el TC, exigiran la reforma de la Constitució? Exigiran la reforma de les lleis que calgui? Estan disposats a retirar tota la representació política del poble català de les Corts espanyoles fins que no es repecti el nostre vot? Estan disposats a constituir-se en assemblea de parlamentaris -junt amb els diputats i diputades del Parlament- i iniciar el procediment de redacció de la Constitució catalana i l’exercici unilateral del dret a l’autodeterminació?
Ja sé que sona tot molt fort però, com sap tothom, allà només entenen postures fortes i, a més, estan avesats a les postures tèbies dels catalans.
Reitero la pregunta: fins on estan (estem) disposats a arribar?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!