Ahir vaig anar a la mani contra la guerra a l’Irac. Una altra vegada.
No
érem gaire gent (això ja ens ho pensàvem), però tothom érem d’allò que
en altres temps se’n deia "rojos": on era el psc? on era erc i la resta
d’independentismes? Ni rastre dels uns ni dels altres. Deu ser que ara
ja no toca i que ja s’ho faran. Però, ningú!? Que l’Estatut no està
renyit amb el "No a la guerra" sinó tot el contrari. Que els drets dels
pobles ho són de tots i el dret a la pau també…
Clar que també pot
ser que la participació en altres manis de la mateixa temàtica fos
només una qüestió d’estratègia, que ja se sap, que en això cadascú se
la fa com millor espera que li vagi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!