10 d'abril de 2010
Sense categoria
2 comentaris

Això d’en Garzón

Un jutge
entén que és competent per jutjar els crims d’una dictadura: desaparicions,
execucions extrajudicials (les judicials tampoc eren legítimes), tortures, segrest
organitzat de nens… emparat, per exemple, pel Conveni Europeu de Drets Humans
(el que aplica el Tribunal Europeu de Drets Humans quan imposa la
interpretació restrictiva de les lleis d’amnistia) i pel dret internacional. Sembla
clar per a qualsevol demòcrata que la seva actuació responia a requeriments del
dret internacional, a la lluita contra la impunitat, a la defensa dels drets
humans… arguments que han servit per jutjar dictadors, torturadors, genocides
o criminals de guerra assumint competències de jurisdicció internacional.

Aquest
jutge (i el món sencer) veu com és perseguit pels genocides i els seus hereus
fins al punt de dur-lo als tribunals i que aquests els facin cas. Espanya no ha
estat capaç de recuperar la memòria de les víctimes del franquisme i sembla,
encara, paralitzada per l’oblit.

El que
està passant és molt gruixut. No té nom que els botxins puguin dur a judici qui
pretén investigar els seus crims. I fins aquí el meu suport al jutge en qüestió
i la meva indignació pel que està passant.

Però
no puc oblidar que el jutge és en Garzón de l’Audiència Nacional (d’allà). El mateix
Garzón que permetia la tortura i violava les regles més elementals de la
democràcia en aplicació de la llei antiterrorista. Penso, per exemple, en la
ràtzia del 92 o en algun amic (i algun altre conegut) basc que l’han hagut de patir. La defensa dels
drets humans ha de ser per a tothom. La defensa de la democràcia no es pot fer
violant els drets democràtics. Per això no puc defensar Garzón, sinó el jutge
que ha intentat reparar la memòria de les víctimes del franquisme i jutjar el
genocidi.

  1. Plenament d’acord amb tu, Enric.
    L’any 1992 fou una trsite demostració de l’actuació d’un jutge en contra de les llibertats nacionals.
    Això no és contradictori, avui i en el cas que tractes, amb denunciar l’atac de les forces de la dreta més reaccionària contra aquest jutge però tampoc implica convertir l’esmentat jutge en cap model de democràcia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!