La cultura secreta que els catalans no sabem que tenim.
Enguany el Barça va bé: bon joc, espectacle, victòries, primer lloc a la lliga espanyola, Champions… Dues ensopegades a la lliga i ja comença l’ai, ai, ai, que anem malament, que perdrem la lliga, que si aquest, que si aquell.
El 30 de setembre surt del Parlament un bon Estatut. Tothom sap que s’ha de negociar amb els espanyols, però es veu que la majoria del país està convençut que una negociació consisteix a aconseguir allò que proposes sense cedir gens, perquè si no no s’entén l’estat depressiu i la senssació d’aixecada de camisa que s’ha instal·lat en la població de Catalunya. Que si per a això no calia tant de sidral, que si no ens mereixem aquests polítics, que si són uns cagats, que aquest estatut és una merda…
Però quina mania tenen els catalans a veure-ho tot negre de seguida! Sembla que ens faci feliços veure que les coses no van bé (o dir-ho). No és que no ens estimin, és que no ens estimem!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!