Aquest mes ha fet 25 anys que vam instal·lar-nos a casa nostra, en un viatge tan nacionalment plaent com històricament impossible.
Després de mesos de petites obres, de pintar tot el pis, d’anar a buscar i de portar-hi els pocs mobles que ens havien donat (el nostre patrimoni!), després de tot això i més, podíem anar a viure en aquell fabulós pis de lloguer (15.000 PTA i 3.000 de porteria al mes) que tenia més pati que superfície habitable i, sobretot, molt de futur.
En aquest pis que algun dia serà nostre han nascut les nostres filles i hem gaudit de família i amics. Continuem fent-ho.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!