13 de novembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Vacances, Miguel, vacances

Miguel Núñez va ser un nom que em va acompanyar des que vaig entrar al PSUC. Però no va ser fins que va publicar el seu “La revolución y el deseo” que el vaig conèixer personalment. Va ser una trobada íntima, amb vuit o deu persones, que em va permetre copsar des de la proximitat la seva humanitat, la seva capacitat i tots els qualificatius que de ben segur li atorgaran les persones que el van tractar i el van conèixer bé.
No es va voler jubilar mai perquè el cap i el cor li deien que havia de seguir sent un home del seu temps en cada moment del seu temps.
Ara (amb permís de l’Ovidi) farà vacances.
Gràcies, Miguel, i fins a sempre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!