La Wendy sempre menja olla. Té un rostre preciós. Estic enamorat de la Wendy, vull dir-ho des del començament, ara mateix. Tanmateix, és massa pronte per ser amics. Mos mirem. Li agrada la meua llibertat. L’ensuma. Això ho sé per la manera com em mira. Tant se val: allò que m’agrada d’ella és lo seu misteri. Lo dia que dinem junts, potser en acabat sortirem a voltar pel poble. Wendy parla en alemany, viu a una casa petita, allà on acaba el poble i comença el barranc. Wendy és lo seu nom i li agrada l’olla. A mi m’agrada la sang amb ceba.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!