Solcades

No és pas la ‘Intel•ligència artificial’ la que ens ha dut al canvi de paradigma, sinó un canvi accelerat en les relacions socials més mundanes. Em refereixo a l’Occident, si és possible referir-s’hi encara en termes del segle XX.

Les tendències electorals, com les que farà possible que la nostrada Aliança Catalana esdevingue, frec a frec amb Junts, la segona o tercera força parlamentària en les pròximes eleccions, així com la deconstrucció de fenòmens com la guerra global i la crisi social evidenciada per les altes taxes de suicidis, per exemple, o la immediatesa i constant bombardament de notícies totes greus, em fan pensar que estem a l’equador d’un nou paradigma que jo anomeno ‘la crisi constant del capitalisme’. ‘Constant’, perquè no hi ha retorn possible, perquè és evident que els seus marges s’han difuminat com una aquarel•la sota la pluja.

Una crisi marcada per la inoculació de pors a les classes més dependents. No cal dir que això té conseqüències en la salut i les formes de sociabilitat.

Si al segle XX l’ull clínic posava l’accent en les crisis històriques com a motors dels canvis estructurals, ara la guerra total i global contra la Humanitat mateixa veiem com es mostra desacomplexadament cada minut que passa.

Tota aquest malestar fruit de la incertesa permanent ha canviat de manera accelerada les actituds i els valors dels occidentals per no tornar mai més. La societat del consum no col•lapsa, però tothom reconeix que viure és com passar-se el dia davant d’un televisor amb el Tele5 com a únic canal.

La corrupció comesa als teus propis nassos… I empassa. Les estructurals formes de violències i les noves formes d’exclusió. La generalització de les enfermetats mentals, la privatització dels espais, la privatització de tot, tot contra tot i tot interessadament. La mort de la raó.

La crisi constant del capitalisme. Governa el Mal.

PS. Trenquem amb totes les pors. Creem els nostres propis oasis on anar a ballar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!