Solcades

La Lila mai ha estat una bona gossa d’atura. Massa tarambana, com jo. Tanmateix, si li dius ‘vine!’, ella ve. Si li dius ‘anem!’, ells es prepara per marxar de casa: mou la cua i comença a fer voltes sobre ells mateixa en senyal d’alegria.

Amb la Lila vaig estar pasturant a Pont de Muntanyana, a la Ribagorça. Ho va passar francament malament i jo patia per ella. Va ser especialment dur haver d’estar pendent d’un ramat de tres-mil caps i alhora de la Lila. Al cap i a la fi, la Lila és més podenca que gossa d’atura. Me l’estimo en l’ànima. És la meua gossa de l’ànima i ma filla Aran se l’estima moltíssim, juntament amb la Lia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!