Quan Vilaweb va néixer jo en comptava 15 i era més adult que ara. Això és una bona notícia. Que existeixi Vilaweb sempre és una bona notícia. Sense ella, una part de la meua vida s’hauria de reinventar. I jo sóc molt mandrós. Jo faig fotografies amb l’iPhone i amollo històries a l’ample. I no em censuren. La gràcia és que Vilaweb em fa lliure. Que un mitjà de comunicació et faça sentir lliure, qui s’ho explica? Tanmateix, és ben bé així, per la qual cosa se’m fa difícil ara trobar les paraules d’agraïment que facen justícia a aital raresa.
Moltes gràcies, Vilaweb. De tot cor. I moltes gràcies a la Txell Partal per prendre el timó d’aquest vaixell que ens fa millors persones.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!