Solcades

Eduard Solà Agudo

15 de desembre de 2024
0 comentaris

Ves i estima

I

La meua nova Vespa es diu Billie. Encara no l’he rotulada, però el nom ja és oficial. ‘Ves i estima amb la Billie‘, em ve al cap. I això és el que pretenc fer: anar i venir amb la Billie. Rodar.

II

Enlloc com a casa, aproximadament. Quan t’acostumes a la vida de nòmada tot pren una altra volada. Aprendre i desaprendre; tornar-hi. Gaudir de les matines, de la pregària, de la solitud que amara tota possiblitat perduda pel camí. La gent cerca el que no té, però generalment la penya és poruga i s’enganya amb una facilitat que fa llàstima de constatar. I de contar, val a dir-ho.

III

Viurem. Mai tant, si viurem. Hauria d’haver escrit ‘serem’, enlloc de ‘viurem’, però és que el que pretenc és augmentar el nivell d’optimisme. Lo meu optimisme: creure, enllloc de raonar. Quan era jove era ben diferent, la solfa. Aleshores no en volia saber res del creure. Ara tant se me’n dóna, però diràs que he entès que a la fe s’hi arriba després de raonar.

IV

La vida és amarga, per a molts. També ho és per a mi, en certa mesura. Una mesura pobra, però, perquè jo no temo la mort. Avui, sortint de missa, arribant al bar de la Mati, ací a Cervera, me n’he adonat de manera convincent, però sense pensar-hi gaire. No em molesta la mort, ni la malaltia em reca. Allò que em molesta és jutjar.

Al capvespre he llegit el comentari d’un advocat conegut per mi. ‘Mi-te’l’, he pensat. Pobre. La feina d’advocat deu ser amarga i eixuta. No la voldría pas per a mi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!