I
La meua nova Vespa es diu Billie. Encara no l’he rotulada, però el nom ja és oficial. ‘Ves i estima amb la Billie‘, em ve al cap. I això és el que pretenc fer: anar i venir amb la Billie. Rodar.
II
Enlloc com a casa, aproximadament. Quan t’acostumes a la vida de nòmada tot pren una altra volada. Aprendre i desaprendre; tornar-hi. Gaudir de les matines, de la pregària, de la solitud que amara tota possiblitat perduda pel camí. La gent cerca el que no té, però generalment la penya és poruga i s’enganya amb una facilitat que fa llàstima de constatar. I de contar, val a dir-ho.
III
Viurem. Mai tant, si viurem. Hauria d’haver escrit ‘serem’, enlloc de ‘viurem’, però és que el que pretenc és augmentar el nivell d’optimisme. Lo meu optimisme: creure, enllloc de raonar. Quan era jove era ben diferent, la solfa. Aleshores no en volia saber res del creure. Ara tant se me’n dóna, però diràs que he entès que a la fe s’hi arriba després de raonar.
IV
La vida és amarga, per a molts. També ho és per a mi, en certa mesura. Una mesura pobra, però, perquè jo no temo la mort. Avui, sortint de missa, arribant al bar de la Mati, ací a Cervera, me n’he adonat de manera convincent, però sense pensar-hi gaire. No em molesta la mort, ni la malaltia em reca. Allò que em molesta és jutjar.
Al capvespre he llegit el comentari d’un advocat conegut per mi. ‘Mi-te’l’, he pensat. Pobre. La feina d’advocat deu ser amarga i eixuta. No la voldría pas per a mi.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!