Solcades

Ven-me la moto: no m’agraden los cotxes.

Los que em seguiu al bloc de Nadal a Pasqua sabreu que m’encanta viatjar en Vespa. Vaig tenir la primera Vespa quan vivia a Barcelona i vaig recórrer tota la ciutat amb ella, de nit, quan no hi havia aquell tràfec de les hores diürnes. Estic convençut que si no fos per la moto, mai hauria conegut la meua ciutat de naixement. Ni tant sols el barri de més avall, Sants i La Bordeta, que sempre m’han robat el cor i on vaig viure uns anys de vertígen.

Mai m’han atret los cotxes, malgrat haver-ne dut la gran majoria de la meua vida laboral. Em sap molt de greu que la nació no tingue una xarxa de transport públic extensa, de qualitat i econòmica. No la hi té, què hi farem? He perdut tota esperança en reivindicar que els cotxes desapareguen en gran part. Cotxes cars, caríssims, sovint un parell per unitat familiar.

Era necessari aplicar les polítiques de l’alcaldessa Colau? No. Jo sóc de l’opinió que no, que aquelles normes no beneficïen el ciutadà, ans al contrari.

Bé, tampoc considero que una ciutat com Barcelona siga la més adient per transitar en bicicleta. Tampoc veig bé que es deixe ciurcular en bicicleta a molts aficionats que de manera caòtica fan via per carreteres on circulen cotxes. Masses cotxes.

I tampoc considero que els motoristes que pensen que l’Eixample o les Rondes, per exemple, són circuits de córrer i gas a fons, transiten sense que ningú els amoneste.

Sentit comú. Jo diria que no dic res que s’escape del sentit comú, malgrat puga ser criticable.

Cal córrer tant? Aleshores, què ho fa que els vehicles corrin tant?

Molta política i molts interessos difícils de casar, però en fi. Quan se’n parlarà prou?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!